Volcà La Crosa de Sant Dalmai

Una nova sortida i, aquest cop, la darrere del curs. Bé, la darrere no, que encara falta la de més nivell, el dia 30, al Balandrau. Però si la que ens trobem tota la colla dels dijous per fer el comiat i desitjar bones vacances en el parèntesi de tota activitat grupal que representa el mes de juny i l'estiu. I és una bona ocasió de retrobada tot xerrant amb els companys de caminades. I aquesta ha estat tot un récord d'assistència!

Sortida agradable que ens ha portat per terres gironines per conèixer un dels volcans de la zona més ignorats: el volcà de la Crosa o Crosa de Sant Dalmai. N'hem seguit el seu extens perímetre en un dia un xic ennuvolat que no ha alterat els nostres plans. Hem iniciat el camí al poblet de Sant Dalmai, a prop de Vilobí d'Onyar i hem continuat admirant la natura que en aquesta època de l'any encara està ufanosa. 

El blat ja rosseja acompanyat, com en un quadre impressionista, de les taques vermelles de les roselles que li dóna un punt de color. Les flors dels marges dels camins són de tots colors: les petites margarides, l'herba blenera alta i espigada en tot el seu esplendor, la viborera estiuenca, el morat de la malva, el groc perfumat de la ginesta i els fruits incipients de l'arç que fa pocs dies vem veure florit. I camps de gra, que ocupen tot el cràter de l'antic volcà. Un paradís per als fotògrafs de la colla!

Tot el camí està senyalitzat amb els plafons que ens donen a conèixer la zona volcànica i els seus estrats. Passem per la Tosquera, lloc on es forma la pedra tosca. De les tosqueres se n'extreien els materials volcànics utilitzats per a la construcció de cases i masos de la zona. Des de l'estany dessecat del cràter, arribem fins el mirador del volcà, a peu de carretera, a l'aparcament de la zona de Les Guilloteres, on podem adonar-nos dels diferents estrats de materials volcànics i podem veure'n la seva extensió, ara tot cobert del color grogós de les espigues de blat.

A partir d'aquí ens endinsem en un bosc frondós per arribar a la Bassa de Turón i la resclosa Borra enmig d'un paratge verd i humit amb el rierol que corre entre fajos, molsa i falgueres.

Al cap de poc retornem a Sant Dalmai per fer el dinar de germanor amb una taula ben parada i un aplaudiment als vocals d'aquesta sortida, en Ramon i la Montse, i, per extensió, a tots els vocals que setmana darrere setmana ens han aconduït per les muntanyes de Catalunya i llocs històrics a visitar.

Deixeu-me dir, en aquesta última entrada de bloc del curs, que continuaré fent les sortides dels dijous. Bàsicament per tres coses: per que són en dia laborable i això, la gent que hem deixat el camp laboral, ho agraïm moltíssim i ho esperem; per que permeten conèixer indrets i racons del país i ens ofereixen la possibilitat d'estimar més aquesta terra; i en darrer lloc, però el més important, per que podem fer amistats, xerrar amb companyes -i també companys!- amb els que ens agermana una mateixa afició per la muntanya i ens fa sentir que pertanyem a una xarxa social -la del CEC- que implica, no una virtualitat, si no un compartir anhels i esperances caminant de costat a costat.

Ah!, no patiu, intentaré fer una ressenya de la sortida del Balandrau. Espero veure-m'hi en cor!