Final de curs, Anna. Només final de curs. I començament de tantes altres coses. Avui, ens hem mudat per fer el final de curs! I hem resseguit les terres frontereres de la Catalunya Vella i la Catalunya Nova sota el teu guiatge.
Com el blat que es planta, la llavor que germina i, crescut i daurat, es llaura per treure'n l'aliment per a tots, així hem vist i viscut tots aquests anys de treball conjunt, d'esforç dia a dia, de companyonia, de satisfaccions i també, per què no dir-ho, de preocupacions i malestars. Però en quedaran, segur, els bons moments, que han estat molts!
Mestra i psicòloga, més ben dit eapera, que això és més difícil de definir, que hi ha moments que no saps ben bé què és, ni què fas, però que tires endavant perquè saps que pots ajudar als altres, a les famílies d'infants amb necessitats, tal com tu ens has recordat avui en el dinar d'aquest final de curs tan especial.
Hem reconegut les teves terres, allà on tu has crescut i t'has fet gran i nosaltres hem tingut el goig de trepitjar plegades: Santa Coloma de Queralt, Vallfogona de Riucorb, la teva estimada Ciutadilla i el teu enyorat Forès. Pobles petits, senzills, fets pedra a pedra i sobrevivents d'una manera d'entendre la vida. Talment com el que ens has aportat aquests anys que has passat a l'EAP de Badalona.
Ha estat un dia de final de curs plaent, com ho haurien de ser tots. Hem sabut que res no acaba, que tot segueix, com la vida d'aquests pobles agrícoles, ens has dit, com els camps de blat que, encara que segats, tornaran a rebrotar amb noves espigues, per formar de nou noves garbes.
Hem resseguit juntes camins polsosos i camins planers, camins de pujades i baixades, cercant objectius d'aprenentatge, de diversitat, d'inclusió. De vegades ho hem aconseguit, d'altres no, però ens ha quedat el camí comú, cada nou pas darrere d'un altre per anar avançant i... hem avançat. Hem crescut totes amb tu i ens ha agradat i ara et volem dir que continuarem caminant juntament.
A reveure!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada