BHUTAN: regne de l'Himalaia (II)

Rangjung és una petita població de cases que conserven l'arquitectura que anirem trobant per tot el país, comerç i bitxos assecant-se al sol i que ens permeten dir a cada menjada: not hot! not species! La vida als carrers és animada: homes i dones traginant embalums i nens encantats de veure uns quants turistes amb màquines de fotografiar i mòbils. Podem entrar al dzong, la paraula significa temple budista, i veure la cerimònia de precs i ofrenes dels lames que hi habiten. El gong va tocant parsimoniosament, els resos s'enlairen cap a Buda; de tant en tant, les llargues trompetes acompanyen els cants. Els monjos fan ofrenes de figuretes fetes de pasta d'arròs i mantega i ens permeten tirar-hi grans d'arròs, crec que com a purificació. Nosaltres, asseguts en fila, cames creuades com el lotus, ens ho mirem i ho seguim tot, embadocats.

Trashingang és un poble al voltant d'una plaça que té al seu centre un gran molinet d'oració, majestuós, que serveix de lloc de trobada dels vilatans. Hi fem estada en un hotel amb vistes a la vall i hi visitem el dzong on uns petits lames ens espien des de les galeries del primer pis. Els dzongs són unes fortaleses monestirs de les regions del sud de l'Himalaia, especialment del Bhutan, on els espais, patis i edificis queden definits per la construcció de murs amb torres: murs alts, amb multitud de petites finestres a la part superior, pintats de blanc amb franges vermelles.
Es van construir amb funcions tant militars, com administratives i religioses, servint de llar als monjos budistes. Els dzongs formen part de l'organització territorial del país sent cada un d'ells cap de districte i on estan repartits el poder executiu, legislatiu i judicial. A més a més, són la seu del govern polític i religiós.​ A l'interior acostumen a estar pintades, amb colors alegres, escenes de la vida de Siddartha Gautama, el Buda, asceta i savi que va propiciar les ensenyances que han donat lloc al budisme.

Des de Trashigang prenem la única carretera que travessa el país d'est a oest. Tota ella està en obres: eixamplen i arreglen les incidències dels monsons d'uns mesos enrere. Les obreres, índies en la seva majoria, carretegen rocs i els fan a miques i les màquines i grues no paren de treballar enmig de la pols. Durant  trajecte, anem veient la carretera com va pujant tot recargolant-se com una serp en direcció a Mongar.
Abans d'arribar-hi, però, fem una visita interessantíssima i molt agradable a l'escola pública de primària de Ngatshang. Els nens ens reben obedientment asseguts a l'esplanada entre pins i banderes d'oració. Ens han habilitat un espai per a que ens asseiem còmodament i prenguem alguna cosa mentre assistim a l'espectacle dansaire de cada aula. Músiques modernes i tradicionals s'alternen en els seus balls. Tots ens miren i els mirem. Heu tingut mai una canalla asseguda sense gairebé moure's i tenint vosaltres una màquina de fotografiar a la mà? És sensacional anar copsant les mirades, les expressions i els gestos que aniran engruixint la targeta de fotos o els mòbils. S'ho passen bé dansant, alguns amb la  vergonya típica de qui se sent observat, les nenes endreçant els vestits i fent mitges rialles, les més grandetes amb posats més compungits i els jovenets una mica més maldestres en els ritmes. Una festassa!

La sorpresa és sensacional quan ens demanen que participem amb un numeret i, a nosaltres, homes i dones fets, ens costa molt posar-nos d'acord i fem allò típic de moure'ns esbojarradament i convidar a ballar als infants entre rialles i grans gestos per fer-nos entendre.
Dinem ben servits i els alumnes fan cua amb els plats i els coberts per passar per les cassoles plenes, els més petits tutoritzats pels més grans, tot seient també en fila al terra, talment haguessin anat d'excursió.
Després, una visita a les aules acompanyats pel director del centre. El mètode pedagògic que utilitzen per a l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura em recorda molt el que es fa servir a les escoles catalanes: un mètode global de paraula que es va descodificant en síl·labes, la referència i associació paraula-imatge, la correspondència entre el seu idioma i l'anglès que parlen pràcticament tots i molts missatges a les parets. Missatges de suport conductual positiu, d'ànims, de fer veure que s'aprèn dels errors i ningú neix ensenyat, de respecte als altres i de confiança en un mateix.
I m'he sentit transportada a quatre anys enrere, quan visitava les escoles de Badalona pregonant el mateix mètode, que algunes seguien i d'altres trobaven complicat i als temps de la immersió i la integració, de la col·laboració amb les escoles especials i el seguiment de tots els discapacitats; i he vist que a l'altra punta de món, la lluita i la feina és la mateixa: el treball per uns valors i unes actituds que ens facin creure més en la humanitat, que ens facin, sobretot, persones. "L'educació necessita tant de formació tècnica, científica i professional com de somnis i utopia" (Freire). Això és el que vaig deixar escrit al muntatge que vaig fer per a l'EAP amb una salutació meva : "Us vull donar les gràcies per tot el que he rebut de vosaltres i tot el que hem compartit en la tasca comuna de fer que infants i joves puguin tenir un futur millor amb responsabilitat". I ho subscric encara!
Marxem encantats i voltats de nenes que ens porten a la sortida i ens diuen adéu amb la mà. Segur que per a l'escola també ha estat un gran dia que recordaran!
Després del Pas de Kori La de 2310m arribem a Mongar on ens espera la visita del dzong i on assistim a l'assaig d'uns joves dansarins i dansarines que es van mirant de reüll.
La nit és més fresca però convida a fer una passejada pels carrers en obres del poble abans de descansar.
Ha estat una jornada emocionant i cal recuperar forces per a continuar fent revolts i conèixer el país de la felicitat.