El pas de Yotang La de 3425m ens porta a la Vall de Trongsa. Des del Pas podem veure ja les altes muntanyes de l'Himalaia a l'horitzó.
Les Muntanyes Negres ens saluden a la llunyania i les banderoles d'oració de tots colors ens donen la benvinguda. Tots desitgem trobar-nos dalt les crestes un xic nevades, però sabem que hem de continuar el nostre viatge.
El dzong de Trongsa és la major fortalesa del Bhutan, ubicat en un dels emplaçaments més espectaculars i estratègics del país. No es poden fer fotografies a l'interior dels dzongs per respecte als monjos que hi fan oracions i a la cerimònia mateixa, talment ho demanen totes les religions. Les pintures, els frescos, els sostres i les imatges continuen sent una admiració per a nosaltres. Els dzongs consten d'un pati d'entrada on hi conflueixen tots els edificis que el composen, on pots veure el anar i venir dels lames, molts d'ells amb el mòbil a la mà signe dels nous temps de modernitat. La fusta ben treballada i les sabates a l'exterior de cada recinte: un descalçar-se i calçar-se permanent! Recorrem passadissos i patis interiors, pugem i baixem escales, fem ofrenes i coneixem la seva història: respectem la seva fe.
Altra vegada de camí, seguim les giragonses de la sinuosa carretera per fer una parada a l'estupa budista tibetana de Chendebji Chorten en un paratge idíl·lic; les seves parets blanques, els ulls observant-nos des dels quatre punts cardinals, el prat que l'envolta i el rierol que baixa amb impetuosa aigua fan del lloc una zona molt agradable en aquest dia tan blau.
Tornem a pujar giravoltant. Sort que les que ens maregem aguantem els revolts amb l'emoció del viatge!
Travessem el Pas Pele La de 3420m; davant nostre un sense fi de muntanyes, unes alçades que ja comencen a ser importants, una mica de les neus eternes, un gust per a la vista. Els arbres amb líquens penjant de les branques, una solitud que ens acompanya.
Al davallar, arribem a la Vall de Phobjikha, una petita gran Suïssa. Avets, prats i cases disseminades; un lloc que van marcar amb la seva petjada els primers europeus que van arribar, suïssos i alemanys, pasturant vaques i fabricant formatge. Fem una caminada de tarda a través dels boscos i de la vall que s'estén davant nostre, en un indret que ens recorda el Pirineu. Les gralles han arribat en la seva emigració des del Tibet tot buscant zones més càlides; les banderoles d'oració llueixen en el contrallum de la tarda, la posta de sol es fa evident i la fresca augmenta.
El lloc, amb els seus rierols formant una sèrie d'aiguamolls, és corprenedor i transmet una pau encisadora, una tranquil·litat adient per al caminant. Ni un pal de llum, ni una torre d'electricitat, tot està soterrat per a poder conservar l'encant, el medi ambient portat fins al seu extrem.
L'endemà al matí, continuem el passeig per la vall, al petit poble de Gangtey, d'una tranquil·litat corprenedora a aquestes hores matinals. Al dzong de Gangtey els monjos surten de les seves cel·les i es disposen a esmorzar, els corbs esperen amb paciència, els gossos prenen el sol pacíficament ajaguts i algun gat es mira la muntanya tot reposant a l'ampit de la finestra.
Al Pas de Lowa La de 3360m les muntanyes es van encadenant unes a altres; pedres, banderoles i neu juguen entre ells. L'horitzó s'eixample.
Tornem a baixar fins arribar a la vall del riu Puna Tsang Chhu, d'un color blau cel, en una terra una mica més seca, amb camps llaurats en terrasses i fem una parada a Lobesa per a visitar el Chimi Lhakhang, el temple de la fertilitat. Construït el 1499 en un petit turó davant del poble, s'hi accedeix per un corriol enmig de camps i banderoles i una pujada sorrenca. Drukpa Kunley fou conegut com el "Diví Boig", o també com "El Sant de les 5000 dones", treballà hores i hores per a difondre la il·luminació a través d'una vida sexual força activa, visquen enmig del vi, de les dones i de la poesia. 
El fal·lus es va convertir en el seu símbol i significa la fertilitat i el poder de la il·luminació als que segueixen les ensenyances de Drupa Kunley. Degut a això, el pene és un signe de benaurança a tot el país i se'l coneix com el "Raig Flamejant del Saber". Trobareu tendes on venen fal·lus i és present a moltes façanes com a signe de bona sort.
Continuem el recorregut fins a la vall de Punakha on ens rep el seu majestuós dzong emmirallat sobre el riu Mo Chhu, o riu Mare, i el Pho Chhu, o riu Pare. Devastat antigament pel foc i per sismes, avui està totalment restaurat i ens mostra el seu esplendor. Punakha fou la capital del Bhutan fins al 1955 que es va traslladar a Thimphu, Està situada a 1575m d'altitud, a l'oest del país, en el camí que va cap al Tibet, en una amplia vall plena d'arrossars.
Al contrari del que podríem pensar d'una religió o filosofia com el budisme en que tot respira ioga, pau i serenitat, els temples representen, en les seves pintures, als guardians ferotges de gurus i budes havent-hi escenes de total agressivitat i dolor amb cossos esquarterats budells fora de lloc, sang i fetge.
La carretera ens porta fins al Pas de Dochu La a 3140m. Una de les millors panoràmiques de l'Himalaia amb muntanyes de més de 7500m d'altitud. No sabem on mirar i podem fer fotos a cor que vols sense cansar-nos d'admirar el paisatge i intentar descobrir en el punt d'orientació el nom de les muntanyes nevades que veiem. Ens podem passejar entre els 108 "Chortens" construïts per la reina mare del Bhutan, Ashi Dorji Wangmo, per a commemorar la victòria de l'exercit bhutanès sobre l'exercit d'Assam en una històrica batalla l'any 2003. Dins de cada "chorten" hi ha les relíquies religioses en honor als difunts.
A l'oficina de Correus, per un mòdic preu, pots imprimir una fotografia personal, escriure una postal i enviar-la amb el segell que porta la teva imatge. Arriba a destí, us ho asseguro, tard, això sí, però arriba!
Una volta pel mercat ens dóna idea del que estem menjant aquests dies: arrossos de tot tipus, col-i-flors, mongetes, tomàquets, cols, pebrots, i d'altres verdures i fruites; peix assecat que encara no hem provat; tot amanit d'espècies. Tota una gamma de colors i passadissos on ens perdem buscant aquella imatge que després ensenyarem a casa. Sempre és alliçonador voltar pels mercats dels diferents països on es viatja, signe de cultura gastronòmica i econòmica del país. 
Hem parlat sempre dels lames en masculí però també hi ha temples de
dones lames, com al Thangtong Dewachen Nunnery. Són menys en quantitat però igual de corprenedors, amb una
sensibilitat i emoció religiosa talment els seus homòlegs masculins.En una visita a la reserva d'animals n'hi podem veure un de molt rar: un cos de vaca i un cap de cabra, el takin, l'animal nacional del Bhutan.
Al Memorial Chorten de Thimphu, també conegut com a Thimphu Chorten, ens embadoquem observant els tibetans fent les seves pregàries donant voltes al chorten, sempre en el sentit de les agulles del rellotge, amb els molinets a la mà. Nosaltres seguim respectant els seus costums i les seves creences i fem també algunes voltes conjuntament amb ells. Mai està de més pregar en comunitat encara que cadascú pregui al seu déu, a la natura, o a allò en el que cregui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada