Castell de Palafolls

Com cada dijous hem fet una sortida a muntanya. Avui, a la comarca del Maresme, una comarca que sempre ens sorprèn, pels seus itineraris, el seu paisatge i la riquesa de la seva cultura i els seus pobles.

Hem seguit l'itinerari que ens ha portat des de Malgrat de Mar fins a Tordera tot passant per Sant Genis de Palafolls i el Castell de Palafolls.

Malgrat de Mar és una simpàtica població costanera on fan mercat els dijous. Hem de travessar tot el poble de baix, des de l'estació del tren, cap a dalt seguint les indicacions de l'itinerari PR-C 146. Un cop agafat el bon camí, passem entre canyissars que ens recorden els nostres jocs de petits amb les canyes simbolitzant bastons i espases, travessem rieres i passem per sota de carreteres i autopistes per sortejar les zones industrials que han anat conquerint aquesta comarca agrícola.

Encara veiem, però, molts horts amb pebrots vermells, col-i-flors, tomàquets i mongetes de la temporada.

Arribem a Sant Genís de Palafolls, amb la seva església d'origen romànic però restaurada amb element gòtics. Avui està tancada. El seu entorn traspua pau i benestar. Sant Genís, antigament, era conegut com Sant Genís de Vilelles i pertany al municipi de Palafolls; la seva església fortificada està catalogada com a bé d'interès nacional. S'hi venerava la Mare de Déu de les Dones, talla desapareguda el 1957. Val la pena que us arribeu fins a Sant Genís per veure l'església!

Des d'aquí retrocedim uns metres per anar a trobar el camí que ens porta a Palafolls, Als afores del poble dalt d'un turó que domina la zona veiem el Castell de Palafolls. 

Pugem dalt després de deixar enrere camps, horts, cases pairals i urbanitzacions modernes. El castell que es pot veure des de la carretera nacional i des de l'autopista, sorprèn per la seva grandària i és un magnífic mirador de la zona del Maresme. Davant nostre el mar, els horts, la població de Palafolls i la de Blanes, dominada, també, pel seu castell. Al darrere, el Montseny amb el Turó de l'Home i les Agudes; enfront el Montnegre. Al lluny es destaca la silueta del Canigó nevat. Tot en un dia magnífic, amb una mica de boirina, que ens fa desprendre'ns de jaquetes i jerseis i prendre el sol en màniga curta tot dinant recolzades en unes pintures... grafits de l'època contemporània.

Podeu voltar pel castell, pujar a la torre de l'homenatge, dinar al pati d'armes i entrar a l'església, tal com feren els barons de Palafolls, tot i que ells, tenien un castell sencer. Però, amb les runes es pot somniar! És un edifici militar medieval construit dalt d'un turó, paral·lel al riu Tordera, situat en un lloc estratègic per dominar el camí de Girona a Barcelona per la costa. Va ser el centre de la important baronia de Palafolls dins del comtat de Girona.  Les aigües de la Tordera aprofitades amb séquies, servien per a regar les terres i per als molins bladers, paperers i drapers que s'hi establiren i es convertiren en monopoli de la baronia. Al segle XIII era ja una gran fortalesa, tenia notaria pròpia, batlle, saig i jutge ordinari i farga al terme de Ferreries. Passà a mans dels Cabrera, més tard als Montcada i d'aquests als Medinaceli i, finalment, a l'Estat el 1880. L'any 1966 es va crear l'entitat "Amics del Castell de Palafolls", que vetlla pel castell. El 1971, l'arquitecte Joan Bassegoda i Nonell va restaurar-ne l'església.

Nosaltres estem satisfets de contemplar aquestes parets que sempre hem vist de lluny. Déu n'hi do de la gent que s'hi acosta!

Fins i tot el Ramon m'estarà agraït tota la vida per haver-lo pujat fins aquí. 

La davallada la fem seguint els passos del Ramon —no el de Montcada!— que ens porta cap a Tordera travessant polígons industrials, horts i tota la població sota un sol de tarda afable, presagi ja de l'hivern que ens espera.

El riu Tordera baixa ple d'aigua cap al mar, la posta de sol ens atrapa i fem el darrer quilòmetre cap a l'estació de la RENFE ajudats per una clara.

Hem conegut un xic més el nostre país i una part de la història d'aquesta comarca que malda per continuar viva entre el mar i la muntanya, entre la indústria i l'agricultura.