Sortint de Mongar, la vegetació és exuberant, les falgueres creixen en matolls gemats, grosses i lluents, els camps d'arròs embelleixen el paisatge, l'aigua s'escola per tot arreu i fem una parada per admirar la cascada de Namling i l'estupa de Kuri Zampa. 
Els colors de la tardor s'han ensenyorit de la zona on descobrim una classe de conífera que canvia del verd al marró. Hi ha poques flors en aquesta època, tot i que encara anem trobant durant tot el camí l'anaphalis, o perla nacarada, originaria d'Àsia i de la zona de l'Himalaia. La tranquil·litat supera amb escreix el anar i venir atrafegat del nostre país. Ens aturem a dinar a la població de Sengor, un dels llocs més atractius del centre del país. Zona eminentment agrícola i de pastures, amb cases que excel·leixen en l'arquitectura, camps i pallers i banderoles d'oració. 
Unes pageses estan fent miques les branques d'uns xiprers: les seves diminutes fulles serviran per a fer encens i honorar els gurus i el Buda en els temples. Els iacs, animals forts adequats per a les condicions de la muntanya de l'Himalaia, pasturen tranquils. Tot ens recorda els pobles del Pirineu o d'Astúries uns quants anys enrere.
Pas de Thrumseng La de 3554m; la boira ens fa entreveure per una estona un paisatge esperpèntic amb els pins enlairats cap al cel i les banderoles voleiant al vent. De tant en tant, un tros de cel ben blau ens diu que aviat s'aixecarà. Pel camí de baixada, trobem els iacs que pasturen i les cases que acumulen llenya per a l'hivern que imaginem força dur en aquesta zona.
Arribem a Ura amb un cel del tot blau i un sol que ens dóna escalfor. Fa bo de passejar pel poble encara que no s'hi veu cap ànima, tant sols una dona amb la seva filla penjada a l'esquena omplint un cassó d'aigua a la font.
Aviat sabem que la resta de la gent són al dzong on una munió de gossos els esperen a l'exterior pacíficament estirats al terra, vigilant tothora els moviments que hi ha al seu voltant. Els nens ens miren i els vells somriuen a aquest grup d'estrangers que té la gosaria d'entrar a les seves vides.
La boira es passeja per l'amplia vall mentre nosaltres, un xic més abrigats, prenem el te amb galetes en el pic-nic improvisat que ens preparen cada tarda els bhutanesos que ens acompanyen.
Continuem serpentejant la carretera per fer nit a la vall de Bhumthang.
Al matí, en un dia d'una claror magnífica, ens disposem a conèixer aquesta vall que destaca per la seva producció de pomes i blat sarraí, robustes cases de pedra i infinitat de monestirs. En aquesta vall hi va néixer Pema Lingpa, els descendents del qual formen avui la dinastia Wangchuck que governa Bhutan des del 1907. 
A tot arreu, carrers i places, edificis públics, restaurants i bars, entrades i sortides de poblacions..., hi trobareu la fotografia de la família reial actual. El cinquè rei, Jigme Khesar Namgyal Wangchuck, amb la seva dona i el seu petit hereu, són venerats a tot el país. Bhutan és una monarquía parlamentaria amb el rei al capdavant. El pare de Jigme, el quart rei, estimat per tothom, va "obligar" al país a acceptar aquest tipus de governament: els bhutanesos, de fet, preferien que fos el rei qui s'ocupés de tot ,però, aquest, format a les universitats europees, va preferir donar la veu al poble i va abdicar a favor del seu fill que ha continuat el seu llegat. Com a casa nostra, vaja! A nosaltres, poc donats a la monarquia, ens sobta una mica, no la democratització, si no aquesta adulació a la seva imatge present a tot el país.
Comencem el dia fent una caminada per a conèixer Mebar Tsho, un congost sagrat on es van trobar escriptures, tresors i estatuetes de Gurú Rimpotxe, personalitat d'una importància capital dins el budisme tibetà. La seva vida es troba envoltada de llegendes: va néixer en una flor de lotus, va entrar a la cort casant-se amb una filla del mateix rei i va esdevenir l'hereu del regne. El llac és un lloc de peregrinatge, es troba dins un parc natural i representa un dels moments cabdals de la vida del Gurú, quan es va tirar a les profundes i fredes aigües del gorg i en va sortir il·lès al cap d'uns quants minuts, el que va indicar als que l'envoltaven que era un home sagrat. Les petites estupes fetes amb pedretes omplen les cavitats de la roca, lloc d'oració dels seguidors de Rimpotxe.
Seguidament les visites al Jakar Dzong, al Temple de Jambey, al Tamshing Lhakhang i al gran monestir de Kurjey, tots ells amb els seus molinets d'oració, els lames i estudiants fent pregàries i reflexions, les parets decorades amb la vida del Buda i els gurus que han protegit la fe dels budistes. La representació del cicle de la vida no falta a cap temple. Destaquen les figures a façanes i parets dels quatre animals que protegeixen el Bhutan: el tigre, el lleó, el drac i l'elefant: de fet, Bhutan és "La terra del drac del tro" i el drac està representat a la seva bandera.
A Thekarshong fins i tot practiquem l'esport nacional, el tir al blanc. No se'ns dóna pas malament; no aconseguim fer diana, però llancem la fletxa força lluny!
Abans d'anar a descansar encara fem una volta per Jakar, amb les cases pairals i els bitxos assecant-se a les teulades, els pallers sota teulat, els horts de mongetes, col-i-flors i tomàquets, els nens jugant i alguna vaca passejant pel carrer.
El país de la calma, del pas lent de les hores, de la felicitat que se sustenta en quatre pilars bàsics: conservació del medi ambient, desenvolupament d'una economia sostenible, dret a l'educació i un bon govern.
Crec que això és el que podrien desitjar la immensa majoria de països!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada