Uns quants dies més a Sant Jaume: records d'infantesa i mirades d'adulta.
Aquesta vegada, però, no m'he pogut quedar a fer-hi estada. Les tres fondes que en una època estaven obertes han tancat. Primer va ser la Fonda de Ca l'Eloi, fa uns quants anys ja! Després, deu fer un parell d'anys, l'Antiga Fonda de Cal Marxandó, ja que la família del Ramon no ha continuat amb la restauració. I aquest any s'han jubilat els de Casablanca. Es podria dir ben bé, que Sant Jaume ha tancat portes. El poble està arreglat que fa goig: hi ha llum —jo encara recordo quan el Miquel de Ca l'Eloi engegava el carburo, amb aquella olor característica que sempre vaig associar a Sant Jaume, i la Carmeta ens feia els pastissos a la llum d'una espelma—, hi ha carretera per anar i venir de La Pobla de Lillet o de Borredà —de petits, anant a Sant Jaume a peu, dotze quilòmetres des de Borredà i més tard, asseguts al pedrís de la plaça, veiem de lluny la polseguera del jeep d'en Juan i cridàvem: un cotxe!—, les cases estan ben cuidades, però tancades. Poca gent s'hi mou per Sant Jaume. I no us dic ja caminant pels diferents itineraris que es poden fer: trobes arbres, flors, vaques, però ni una persona humana.
L'església encara està dempeus, una veritable catedral romànica que us dóna la benvinguda de cara si veniu de Borredà, el cementiri de la Florentina està net —amb la feinada que hi tenia— i la "seva" font, tot i que traslladada sobre l'antiga bassa, ara inexistent, a peu dret. Aquest any la Florentina hauria tingut poca feina vigilant que la font no perdés aigua ni que cap infant la deixés rajar massa: devia ser pel virus que ens ha trastocat a tots, però la font estava clausurada. Tampoc hi havia perill d'infants juganers obrint-ne l'aixeta: ni als Oms ni a Frontanyà m'he trobat mai més colònies.
Però, Sant Jaume, continua sent Sant Jaume!
Si pugeu a la creu del Cingle i observeu el paisatge fins l'horitzó, veieu boscos —ni una cremada, ni una tala desmesurada!— verd, i cases escampades pel territori. I si penseu en les vegades que hi havíeu pujat de petits, sembla que res hagi canviat i teniu la sensació que us trobeu a casa.
Fa de bon caminar seguir els camins i pistes de Sant Jaume tot i la calor d'aquest mes de juliol. Des del Cingle fins a Can Frontanyà i baixar cap als Oms per retornar al poble tot passant per la Font de la Mansana; baixar per darrere de Casablanca passant per Can Crispí i arribant al gorg del Matxo i retornar pel Molí d'en Quirze.
Anar fins els Oms, records de colònies de quan tenia jo set i vuit anys, de foc de camp, de jocs d'aventura buscant "gamusins" amb una llanterna i de treballs manuals fent barques d'escorça de pi que després fèiem anar a la bassa del poble quan la Florentina no mirava. I des d'aquí, continuar cap a les masies de les Lloberes, passant per l'enderrocada Can Picanyes, tot buscant Can Cortines i veient, al fons de l'altre vessant l'església romànica de Sant Julià de Cosp.
O enfilar-se cap al Pla de La Lleona i Creu Melosa, on diuen que s'hi pot trobar flor de neu, i continuar pujant cap a Faig i Branca i, si voleu allargar, fins a Puig Lluent. Des d'aquí encara podríeu arribar-vos a Sant Romà de la Clusa.
Deixar el cotxe a Cal Cintet i baixar cap al Prat, reconvertida en casa rural de luxe amb piscina (i jo que havia somiat ser mestra i muntar-hi una escola per a nens desvalguts!). Continuar camí fins Les Planes, una masia magnífica amb una bona vista i baixar fins a trobar la Riera de Merlès i més enllà Sant Esteve de la Riba on fa molts i molts anys hi havia una reserva d'animals protegits.
O des del camí que porta al Coll de la Batallola pujar fins als Rasos de Tubau.
Parar-se a sant Eugínia, a peu de carretera ara.
O descansar una mica al Gorg i la Font del Bisbe.
O tornar, com tantes altres vegades i sempre, al Gorg de Terradelles, el dels banys de les colònies i amb el meu germà.
Sant Jaume mai em cansa. També hi pots buscar un racó de bosc, l'esquena repenjada en un tronc d'arbre i llegir i mirar i olorar la pinassa i xerrar amb alguna vaca.
Per poc que pugui, sempre hauré de tornar alguna vegada més a Sant Jaume.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada