dissabte, 19 de novembre de 2022

Ermites de Falset

Falset és la capital del Priorat, una capital que té més de poble agricultor i vinícola que de gran capital, un lloc i una terra una mica oblidada. Vins i olis que li han donat un lloc de preferència en el turisme, amb racons desconeguts. Una terra aspre i eixuta que ha de guanyar cada pam treballat a còpia d'esberlar, rompre, artigar, eixermar el terra per poder conrear, antigament amb l'esterrossador, però encara ara amb la fanga, aquesta eina utilitzada per estovar i girar la terra, formada per tres pues de ferro, planes, estretes i llargues, amb tall al capdavall. Els de Can Fanga haurien de saber que, de fet, són uns aixafaterrossos.

Per Falset s'hi passa; poca gent s'hi atura. El turisme prefereix anar a Cornudella o Siurana o la Morera del Montsant, Escaladei o Porrera, fins i tot alguns arriben a Gratallops. No gaires van fins la Bisbal de Falset o Margalef o les Vilelles, Capçanes o Cabacés, entre molts d'altres pobles encauats entre muntanyes i carreteres sinuoses.

Però Falset és una bona terra per fer sortides i perdre's una mica entre vinyes i boscos, entre colls i moles i recórrer corriols amb ermites oblidades, enfonsades en avencs o dalt de turons que dominen la plana.

L'itinerari d'avui permet conèixer un poc més aquesta terra. Sortint de Falset, una lleugera pujada ens permet anar observant el paisatge de masos entre vinyes en un dia mig ennuvolat que ressalta més els colors del sòl. Davant per davant de Falset, un conglomerat de roques i terra roja amb una senyera dalt d'un roc vermellós ens indica l'ermita de Sant Gregori. Per arribar-hi no tingueu pressa. Cal travessar la carretera pel túnel pas i corredor d'animals i, ja a l'altra vessant, enlairar-se primer, per davallar després entre bosc de pi blanc, llentiscle, esparregueres i cirerers d'arboç. Entre la vegetació, sobresurten les formacions rocoses, erosionades, amb formes fantasmagòriques i rebregades, talment escultures que van servir d'inspiració al mateix Gaudí, coneixedor d'aquestes terres. Forats, replegaments, marques com si fossin bales de canó, coves i balmes, que es poden recórrer tot pujant per la pedra sigui a cos o ajudats per alguna cadena. El lloc és realment impressionant i et sembla que estiguis en algun canyó famós. Falset queda lluny tot i estar tan a prop.

Abans d'anar cap a l'ermita, seguiu el camí que porta als Racons, caminant per un petit espadat i baixant un tram de roca per admirar les formes sinuoses que s'hi han aplegat, l'avenc que ens salvarà de la pluja a tota la colla si se li dóna per ploure ara. No us canseu mai d'anar alçant el cap per resseguir els trencalls de roca i, si voleu, els podeu posar nom com si estiguéssiu en una ciutat encantada. Roig i verd us acompanyen.

Retorneu cap a la indicació de l'ermita i, després d'un petit tram d'escales, descanseu a l'era. Sant Gregori té la roca de teulada i de paret., encauada en el rocam en una construcció que es confon amb el color de la terra. Una petita escala de pedra que heu de pujar de puntetes —difícil intentar posar el peu pla— us mena a un petit mirador des d'on encara podeu veure millor els llocs passats, dominar l'ermita i els que s'hi apleguen al pedrís de sota per fer un mos. Aneu amb compte en baixar, sobretot si calceu un número ample!

Des d'aquí, unes escales  —ara sí més normals— us duen a un mirador — ara sí més ample— d'on podeu veure tot el conjunt de l'ermita ben adaptada al lloc. Una estelada voleiant tot i el poc vent que fa i una grossa creu de ferro ben fermada a terra.

Tot seguint el corriol, us endinseu a la vegetació per trobar una cabana de pedra seca que ens fa pensar com devien moure les pedres de la base i les que fan de teulat. Ara és una cabana perduda, de pedra fosca i negrosa, tapada per la bardissa; segur que en altres èpoques devia servir per deixar-hi eines: d'un pagès, d'un pastor, d'un carboner?

Ara el corriol remunta i un cop dalt del turó, un esquelet de pedres ens indica que som a l'ermita de Sant Cristòfol, ben enrunada, amb tan sols un arc sencer que li fa de paret mitjana i tres dels quatre murs mig conservats. Aquí hi tenim un altre mirador, però no us hi entretingueu; val més que baixeu per torns, això sí, un caminet fins la cova amagada de Sant Cristòfol: amb el sant, el ram, les espelmes i un petit pessebre que podreu veure si hi ha algú disposat a anar pitjant el botó d'encesa de la il·luminació (que són temps que la llum va cara). El sant ja ens ho diu molt clar: "Sóc aquí per no tenir sostre", més o menys com molta gent d'ara (sostre, llum, gas, aigua...).

Continuem amunt fins a trobar una pista que en fort pendent asfaltat ens aboca a un altre mirador natural. Un mar de muntanyes davant nostre, Falset a baix, amb els masos rodejats de vinyes d'un color groc encès, la Mola de Coll de Jou, altiva, al davant i uns núvols que confereixen al paisatge una llum especial, aquesta natural. Podem veure la grandiositat del paisatge, al fons la serralada del Montsant i, a la nostra esquena, en un dia clar, el mar. Realment val la pena de fer l'esforç de pujar fins aquí, i encara us podeu arribar fins les antenes de dalt de tot del turó i observar l'altra vessant, sense moure-us gaire per no caure espadat avall. La vegetació us faria de coixí, però no cal.

Anem ja de tornada. La pista ens porta a tocar de carretera, però fem un gir cap a la dreta i encetem un caminoi de pujada que aprofitem per dinar asseguts entre rocs apilats i bardisses. Abans de la baixada definitiva, una petita cova amb un pessebre de  figuretes que segurament hi han deixat els infants, o potser no. Anem carenejant un petit tram i veient com la cortina de pluja que havia de caure a les set segons els mòbils, està disposada a arribar a les tres. Doncs sí, corre més ella que nosaltres. Parada tècnica: capelines de colors, anoracs, fundes de motxilla, i algun paraigua és tot el parament que tenim.

Ben equipats anem baixant per les pedres que comencen a ser relliscoses, amb les capelines voleiant al vent que no ens deixen veure el terra i amb algun forat d'esgarrinxada, amb els pantalons gotejant, però amb unes botes que aguanten bé la mullena i amb les ulleres regalimant perquè encara no s'han inventat els parabrises pels vidres d'aquest estri que ens hi deixa veure bé amb sol, però no amb pluja.

Amb ganes d'arribar a la capital, anem apressant el pas, tot i que algú (alguna) es va parant per anar-se posant capes d'anorac i capelina. Ja veuràs que quan arribem sortirà el sol!

Finalment, arribem a les primeres cases i al bar salvador de mullena. Pleguem capelines amb discreció i esperem que s'assequin els camals dels pantalons amb una bona cervesa o un cafè calent.

I quan sortim al carrer, surt el sol! Un cel clar i blau, uns arbres de tardor més lluents i una ampolla de vi del Priorat cap a casa. Avui ens enduem, sobretot, colors: verd de vegetació, vermell de roques, negrós de cabanes, groc de vinya i morat de vi.

No deixeu de visitar Falset i la seva comarca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada