Hi ha una vela enllà del mar,
hi ha un ramat que ningú guarda,
pasturant l'herba a l'atzar
quan cau la tarda.
Darrere el matoll de bruc
sento la rata cellarda,
sento l'esquirol poruc
quan cau la tarda.
Sento l'estrella en el cel,
i en el turó l'olivarda,
sento el sospir i el bruel
quan cau la tarda.
Sento la pena per dins,
sento el neguit que m'esguarda,
sento perles i robins
quan cau la tarda.
Sento que els dies se'n van,
però l'angúnia es retarda...
Sento que l'enyoro tant,
quan cau la tarda.
Josep Maria de Sagarra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada