31 de desembre

Bé, sembla ser que és hora de fer un "repàs de vida". Cada any, per aquestes dates, les informacions i els informadors es posen d'acord per anar destriant les notícies de l'any, les que sembla que hàgim hagut de viure i reviure tots plegats; cada vegada un món més globalitzat. I sembla que per aquestes festes tothom hagi de tenir molta família, hàgim de fer sopars i dinars quasi com "per força", hàgim de celebrar el mateix de la mateixa manera. Doncs, encara reivindico el pensament individual!

 

A mi m'agrada més pensar per mi mateixa quins han estat els moments de l'any o les vivències que m'han influenciat més.

I en primer lloc, cal dir que el 2024, que he fet 70 anys! No sé si el 2034 arribaré a fer-ne 80, qui sap, però els 70 m'han omplert d'alegria i també de tristesa, crec, potser no, que com gairebé a tothom li deu passar. 70 anys vol dir que els has viscut, en més o menys graus de vivència, també vol dir que han passat i també pots començar a preveure que ja no en passaran tants. No hi ha hagut grans coses a la meva vida, fora de moltes desercions als meus primers anys; moltes absències, potser masses.

També és evident que encara conservo algunes facultats i habilitats: encara puc caminar, no amb grans desnivells, però em puc carregar una motxilla a l'esquena i puc organitzar sortides on m'acompanyen altres excursionistes amb molta fe i molta il·lusió i això reconforta; puc gaudir de la muntanya i de la companyia i de la fotografia.

Ha estat l'aniversari dels 24 Messies cantats per Nadal. I segueixo cantant amb un conjunt d'orfeó i puc gaudir de la música. Potser em faltaria tornar a enganxar el piano, però soc conscient que en això sí que he perdut agilitat i rapidesa. No es pot tenir tot! 

Conservo l'interès per la lectura i l'escriptura i la curiositat i les ganes d'aprendre coses noves, que no és poc en aquesta edat. I les ganes de conèixer nous països i nous indrets de "casa nostra" i de tornar a molts d'ells per un bon record que n´he guardat i per agraïment a les persones que m'ho van fer conèixer i amb les vaig compartir una part de les seves vides i un tros de la meva.

I conservo l'esperit i el volgut dret de la independència del meu país, Catalunya i per extensió, els Països Catalans, encara que això hagi passat de moda; que té mèrit si fem una mirada enrere d'aquest any passat, moment en que han passat "coses" que no són pas il·lusionadores. Però, estem com estem, tenim el que tenim,  i, potser, el que ens mereixem, no ho sé. 

Ja veieu, he fet un repàs. I ara, pensant en demà, hauria de desgranar els objectius de futur. Però, també són molt meus i no ho faré pas.

Bàsicament per no caure en allò de "la pau al món" que cada vegada està més enfora de les meves mans i cada vegada penso que són paraules buides i situacions en les que poca cosa hi podem fer. Sí, em direu, tothom pot posar el granet de sorra! Però, jo, com a dona nascuda a prop de mar, sé que la platja i la sorra és molt gran i a cada temporal se'n perd una bona part. És allò de " a cada bogada es perd un llençol".

Avui anirem a dormir, alguns ben alegres, d'altres amb molta son. I pensarem que demà, que posarem un altre número al final del mil·lenni, un número diferent, un 5! tot haurà canviat. Tant de bo! Tant de bo sigui un començament nou i tant de bo ho sapiguem aprofitar a nivell individual com col·lectiu.

Mentrestant, gaudiu d'algun mil·lenni que celebrem el 2025, d'algun centenari... i sobretot, gaudiu d'un nou any de la vostra vida.

Jo aniré a buscar els 71, els 25 del Messies, el 61è Nadal a Montserrat, algun viatge més, alguna passejada pel Santuari de Núria, algunes sortides amb el CEC tot organitzant els cicles de Pobles Perduts i de Caminant amb Lletres i alguna col·laboració amb el Grup del Dijous, celebraré tot el que pugui celebrar amb amics i amigues, continuaré lluitant per la independència del meu país i intentaré conèixer nous llocs.

Potser, fins i tot, m'estaré a Badalona, amb la família que em queda més fixe i potser, qui sap, igual si o no, intentaré veure la resta de família.

Doncs, com diuen, demà serà un altre dia, ple d'esperança pel que comença, amb una mica d'enyor pel que s'acaba, però ben satisfeta perquè cada dia fem un any!