Mesopotàmia turca (II): Urfa

 Urfa o Sanliurfa (Urfa la Gloriosa d'ençà de la República), situada al lloc de l'antiga Edessa, a vuitanta quilòmetres del riu Eufrates. Fou conquerida pels otomans el 1517. La seva història ens diu que podria haver estat una ciutat persa o bé assíria; s'hi van establir els agbàrides, nom que van portar deu dels seus reis, els selèucides, els armenis, els sassànides, els romans des de més de dos segles; fou atacada pels perses. Referent del califat i els musulmans; el 1244, els mongols van passar per la regió sense atacar la ciutat, però el 1260 la van ocupar. El 1321 s'esmenta en ruïnes i, finalment, passà als otomans el 1517.

Un munt d'història sobre les seves parets i edificis, un anar i venir de civilitzacions, de guerres i conquestes. Al segle XVI formava part de la provincia de Diyarbekir i era una etapa de la ruta de caravanes de Mossul a Alep. El 1646 Evliya Çelebi va visitar la ciutat i la descriu amb detall; diu que hi havia 22 mesquites. El danès Niebuhr hi va passar el 1766 que esmenta dotze minarets i dues esglésies cristianes. El 1816 la va visitar Buckingham; al seu temps el nom Urfa era l'habitual i rarament es feia servir el vell d'al-Ruha excepte entre la petita minoria àrab; la població fou estimada en 50.000 habitants dels quals 47.500 eren musulmans, 2000 cristians i 500 jueus. Durant l'època republicana la manca de vies comercials va accentuar el caràcter agrícola de la zona. El cultiu dels cereals va passar a ser el principal (blat, ordi) seguit de les lleguminoses. La terra no era prou bona i la productivitat era baixa. Com a conseqüència una part de la població va emigrar principalment a Adana, Gaziantep i Diyarbekir. Els anys 1990 va assolir un gran desenvolupament mercès al Projecte del Sud-est d'Anatòlia, que va garantir el regadiu i va provocar un boom agrícola especialment en el cotó. 

Ara és una ciutat moderna amb restaurants i zones d'oci i esbarjo i jardins. Però, sobretot, Urfa és coneguda com la ciutat dels profetes.on, actualment conviuen àrabs, turcs i kurds. La  mesquita Mevlid-i Halil Ür Rahman, és una de les més antigues de la ciutat. La gent hi passeja amb el sol de tarda i, gairebé tothom,dóna menjar als peixos de l'estanc. Mill que compren en uns quioscs i que van espargint a l'aigua tan si són infants com dones vestides de negra i amb vel, com noies amb texans; una distracció de diumenge a la tarda. Dins la mesquita es troba la cova on es creu que va néixer Abraham, venerat pels musulmans, pels jueus i pels cristians. També és el lloc de naixement de Job.

L'Estanc d'Abraham o Balıklıgöl, és un dels llocs religiosos i històrics més importants de Turquía. Es creu que aquí fou el lloc on l'Abraham va ser miraculosament salvat d'un incendi. Segons la tradició islàmica, el rei Nimrod, governant d'Urfa, es va enfurir amb Abraham ja que s'oposava a la idolatria. Va ordenar que fora cremat viu, però el foc es convertí en aigua i els troncs es transformaren en peixos. Per aquest motiu, l'estanc està ple de peixos sagrats i no són ni capturats ni menjats, ans són alimentats. Es diu que les carpes que hi neden porten bona sort i fer-los mal podria portar mala sort. 

A la necròpolis de Kizilkoyun s'hi troben més de 100 tombes rupestres de uns 2000 anys d'antiguitat i pertanyents al regne d'Edesa. Dins podem veure sarcòfags que ens fan pensar, en aquestes dates de setmana santa en el sarcòfag on fou enterrat Jesús i d'on va ressuscitar al tercer dia; o també en el de Llàtzer: una mola de pedra mig oberta.

A Urfa es pot visitar el Museu arqueològic i de Mosaics on es guarden restes mil·lenàries de gran importància com peces 'art i escultures del jaciment Göbekli Tepe, a més de l'extraordinària estàtua Balikligöl considerada com l'escultura més antiga de la història de la Humanitat.

Göbekli Tepe pertany a l'àuria dels misteris. Un misteri de més de deu mil anys. Santuari, poblat, temple, necròpolis...? Quins van ser els seus habitants? No se'n troba cap rastre. Què hi fa aquest conjunt dalt d'un monticle, aïllat en una plana sense cap més reste arqueològica, pel moment? Tots hem jugat avui a fer d'arqueòlegs convidats per les nostres guies.  Vas mirant les excavacions que es porten a terme i vas descobrint detalls misteriosos. L'entrada?, el recorregut?, la utilitat de tot plegat?, ho va fer una civilització avançada? Quasi segur. D'on provenien? Perquè van marxar? Hi ha qui s'aventura en dir que eren nòmades o fins i tot extraterrestres. Però, és clar, no descobrirem nosaltres el que pels estudiosos continua essent un enigma. Li hem donat la volta a tot el recinte, l'hem observat de més amunt i de més avall, hem fet conjectures i hipòtesis, hem esmerçat un temps per a gaudir-ho amb profit. I ens enduem el misteri amb nosaltres. 

Les pedres recorden els talaiots menorquins, amb uns relleus gravats exquisits de ben fets, la majoria d'animals: sargantanes, ànecs, porc senglars, voltors, guineus, lleons, ases, escorpins, formigues, aranyes i moltes serps. Els anàlisi han demostrat l'antiguitat del jaciment en uns 10.000 anys, o sigui, en ple neolític, el que el converteix en el santuari més antic de la història. A dalt del turó hi ha un arbre, un únic arbre que sembla que va ser el lloc amb prou energia per fer que comencessin a gratar el terra i anar traient rocs ben posats, en semicercle, tot fent una espiral. Al voltant altres turonets fan suposar que potser, potser, hi ha més per descobrir, potser. Sembla que el 7.500 aC va ser abandonat i cobert de terra, el que ha fet que es conservés tal com ho devien deixar.

El que si em deixa a mi la grata sensació que no tot és explicable, no tot conegut, que hi ha misteris per resoldre i crec que això és bo i em satisfà.

Des d'Urfa també ens arribem a la necròpolis romana de Dara. Una immensa àrea de roca estructurada en coves que inclouen tombes romanes, relleus i mosaics. Al lloc s'hi han desenterrat 133 tombes de roca d'uns 2.000 anys d'antiguitat, des de l'època del regne d'Edessa. Recorda una mica Petra, a Jordània, però sense aquella monumentalitat. Declarada com a àrea protegida des del 2012. Hi pots passejar entre la generació de visitants, entrar i sortir d'algunes tombes excavades i en acabar visitar la cisterna romana molt a prop. Una cisterna grandiosa per recaptar l'aigua de les pluges i de la mina, en un indret que ha de ser força calorós a l'estiu. Ens ho exemplifica també les parades de gelats amb els cucurutxos de diferents colors. Dara fou una important ciutat fortalesa de l'imperi romà d'Orient que protagonitzà un lloc destacat en els conflictes entre romans i perses del segle VI gràcies a la seva posició estratègica. La batalla de Dara va tenir lloc el 530 dins el conflicte anomenat la batalla d'Ibèria pel que Kobad I intentà obligar als ibers a convertir-se al zoroastrisme. Ibèria fou un regne situat al sud del Caucas, tocant a Armènia.

A la mateixa província de Saliurfa hi trobem Harran,  una ciutat estat que per la seva posició estratègica al camí entre Nínive i Karkemish es va convertir aviat en centre comercial, tot i que també va ser un centre religiós. Hi passaren els assiris, els babilonis, els macedonis, els romans, els àrabs i els mamelucs. Com en totes aquestes ciutats de Mesopotàmia, ja veieu que s'hi ha passejat tothom; i passejar-se és un dir! El que la fa diferent és el seu model de construcció de les seves vivendes tradicionals, fetes en adob i de forma ovalada. Algunes d'aquestes cases han esdevingut curiositat pels turistes i s'han transformat en agradables restaurants, servits de forma artesanal en un lloc que encara no compta amb una bona estructura hotelera; per sort!

L'antiga mesquita encara aguanta tot i que el terratrèmol de l'any 2022 va fer caure pedres i rocs que estan per terra. Però en queda la façana i el minaret i les voltes arquejades del que devia ser l'atri. Allà mateix, el castell conegut com a Harran Kalesi, mut testimoni d'un temps passat. Pertany al període islàmic i la seva construcció es remunta a més de 1000 anys.

I després de tants mil·lennis d'història, retornem a Urfa per seguir badant al mercat. En sortim carregats de festucs, dels bons i confits de colors. Vestits i teles llampants, la moda del segle XXI, albergínies i pebrots secs penjats i bitxos que no falten als menjars — que no són picants, no! I ara!—. Motos travessant els carrers estrets i curulls d'objectes. Si us manca alguna cosa per la cas, no dubteu en visitar un mercat oriental. Hi trobareu de tot!