Bé, ja n’hi ha prou! He decidit quedar-me parat i ben parat. “Do, re, mi, mi, mi, mi, sol, la, si”. Sí, si, hi ha hagut moments esplèndids, moments fins i tot transcendents, emotius, inclús divertits, però ja no puc més, “ Veles e vents amb nom desig s’omplin....”. En aquests moments ja no sé ni qui sóc, ni on vaig, ni que faig; tot jo sóc una giravolta. Una roda sense fi. Voltar, voltar, eternament; vés a qui no el mareja això!.
Encara recordo els meus inicis. Després de néixer, de ser fabricat, em van portar en aquella vitrina que no estava malament: veia passar contínuament gent que es parava a mirar-me. Allò si que era un goig; mai m´he sentit tant admirat. Hi vaig ser-hi una bona temporada,...fins que aquell senyor amb cara de bonifaci que havia passat moltes vegades, es decidí a entrar. “xic, xic, nyarrrr, cloc, pam, pam” . Ai! perdoneu, de tant giravoltar i sonar, de tant en tant em surten aquests sons,...és com si tingués un singlot. Doncs, com us deia, i ho faig per a que quedi constància, que això que he tingut jo no és vida. “ Gracias a la vida que me ha dado tanto”.
Aquell home em portà a casa seva, em traié de la capsa on m’havien ficat i em mirà il·lusionat per davant i per darrera; m’ensenyà a tota la família i amics. Al començament va estar bé. Ell, a les tardes, s’asseia amb la pipa al sofà, em posava una d’aquelles pastilles lluents foradades i m’engegava el botonet; llavors jo començava a sonar i ell tancava els ulls i escoltava amb placidesa. La veritat és que jo estava orgullós i aquella música ... recordo... mi, si, re, sol, la, do,... Clar, ara és difícil de reproduir, però us diré que vaig aprendre molt de Mozart i Bach i Verdi, i Haendel i Mhaler... en fi, va ser una bona època.
Però al cap d’un temps, aquell senyor ja no el vaig veure més i em va agafar una dona que també em necessitava. L’únic és que mentre em feia rodar, aixecava molta pols. Amb ella vaig aprendre a parlar: “ Venim del nord, venim del sud”, “Oh, gavina voladora”, tararam, tararam, “ a la neu algú les va deixar, va deixar,”. Ella m’acompanyava amb la lletra i de vegades s’emocionava i tot.
“ Taraí, tararí, xim, pum, xim, pum”
Un dia , va arribar una noia que es fixà en mi. En mal moment. M’agafava sense miraments i se m’emportava a una habitació on ens tancàvem tots dos. Verge Santa quin terrabastall!. Vinga giravoltar amb aquell soroll que se'm ficava per tot arreu. Pam, pam, rrrrrrrrrrrrrrt, prommmmmmmmp....I ella vinga moure’s amb tot el cos.
Algun cop, la dona d’abans em tornava a engegar i llavors era un bàlsam: “ Nosaltres sabíem d’un únic senyor i veiem com esdevenia...” , “Un himne que sigui un cant...” “ Aigo, aigo, vos demanam...” “ I en Maurici, va escoltant...”
BRRRRRR, PO>Analgvc<.Mnma amnva,m aba, a, lb h h.
Ja està, ja he dit l’última paraula. Ara, que giravolti un altre!.
M’han ficat dins una caixa. M’han deixat tirat al carrer en plena nit. Sento un soroll que s’acosta. Unes mans m’han agafat. Potser tindré una altra oportunitat de vida! Per si de cas, he deixat escrita la meva vivència. Si algú em fa sonar, em sentirà.
