dissabte, 17 de març de 2018

Aiguafreda de Dalt

Hem començat el dia amb núvols, però a poc a poc s'ha anat eixorivint i a l'hora de dinar ja hem tingut un sol radiant i una atmosfera ben neta.
Després d'esmorzar a Aiguafreda, hem iniciat el camí per una pista ben traçada que surt del carrer Avençó, amb una pendent constant entre pins i matolls; les flors encara són escadusseres tot i que al llarg del camí, sobretot a prop de la riera, ja ha florit l'herba fetgera.
Passem per masies tancades però arreglades com Casanova de Sant Miquel, ara cuidat per la Diputació i per masies abandonades i desfetes per les inclemències del temps i la fugida dels seus habitants com la de Can Casanovas o Can Serra de l'Arca. Veient el lloc i la casa, avui en dia, delerosos tots nosaltres, gent de ciutat, de tenir un repòs tranquil a muntanya, se'ns fa estrany que la gent n'hagi marxat. Quan veus una casa abandonada sempre penses en la vida que hi havia hagut antany, en el treball de la gent,  el anar i venir traginant eines i animals, els dies plujosos, les gelades i el sol, el dependre del temps per a les collites,... Una vida dura la del camp i la muntanya, amb uns camins moltes vegades intransitables i amb ben poques comoditats. Una vida d'esforç i de supervivència. És clar que, nosaltres, gent del segle XXI, acostumem a idealitzar-ho i ja ens veiem prenent el sol i admirant el paisatge de la plana sota nostre. La veritat, és que sap greu veure aquestes cases mig derruïdes i el terreny despoblat quan pensem en la multitud que som "allà baix".
En un moment de la pista, després de fer "el plàtan" veient el Tagamanent davant nostre, davallem un corriol i ens endinsem uns cinquanta metres per veure el dolmen de Cruïlles i tot seguit la Font Fresca, bon lloc, segur, per descansar a l'estiu. Al cap de poc, anem a sortir a Aiguafreda de Dalt. Magnífic lloc i magnífiques vistes.
Sant Martí d'Aiguafreda de Dalt va ser el centre i parròquia del municipi d'Aiguafreda fins al segle XVI. El 2014 es va iniciar el projecte de recuperació del conjunt declarat Bé Cultural d'Interès Local. Aquest projecte inclou la recerca històrica i arqueològica i un estudi del pla de millora de l'entorn, i ha estat molt reivindicat pels aiguafredencs i aiguafredenques. 
Dinem tot prenent el sol de finals d'hivern i continuem davallant per la pista fins a arribar a la Masia de la Frau, on viu l'escultor Paco Ballesteros, un lloc ple d'escultures a l'entorn d'un drac de Sant Jordi que ens dóna la benvinguda. Agafem el corriol que en una forta pendent ens porta fins la Riera de Martinet i el Gorg de la Sort. Paratge idíl·lic amb el saltant d'aigua i el rierol que s'escorre i el pontet que el travessa. Seguim paral·lels a la riera fins a la Font dels Enamorats, ja a l'entrada d'Aiguafreda.
Ha estat una sortida molt agradable, assequible a tothom i que ens ha fet gaudir d'un bon dia, dins el Parc del Montseny, a prop de casa i en un lloc desconegut per a molts de nosaltres; de vegades, no cal anar a cercar grans coses lluny; aquí també tenim bons racons per a poder gaudir-ne!

Cap comentari:

Publica un comentari