13 i 14 de març

A la Miozz Mirades:

Jo també enyoro el tretze de març. Estic plorant, i el teu enllaç m'ha fet plorar més. El 13 de març la meva mare hagués fet 84 anys. I el 14 de març fa un any que és morta i m'enyoro com una criatura; és el meu plor i el de tot un any amb mi i m'enyoro i l'enyoro! Em venen tantes coses al cap: els records de petits, la mort del meu pare, que sempre he plorat, (he sigut molt ploranera jo), i les excursions i el treball entre nervis i dificultats i la marxa del meu germà (com la va patir!) i el buit de la seva família i el refugi en els amics, en la muntanya i la música i en la nostra vida conjunta, el saber el que pensava cada una, el viure una per l'altra,... I ara encetarem un altra any.... Amb quina finalitat??... la del records??....la de l'enyor i el dolor constant??... la del sentit de tot plegat??... Vull creure que tots són en mi, que tots són jo ... però em falten una mica les forces... i ara, entre el 13 i el 14... entre l'inici i el final,... em sento cansada.

Em venen tantes glopades de pensament que les llàgrimes són un consol i em miro al mirall i veig tristor a la mirada. I al mateix temps ho vull defugir. Vull recordar amb serenitat i amb alegria i amb el regraciament d'haver viscut el que he viscut i de poder-me sentir, ara, plena de tota una vida que al mateix temps que em fa mal em dóna esperança.

Avui he anat a l'entrega de premis del concurs de relats organitzat per l'Associació Dones Àrtemis a Cornellà. Hi vaig presentar un escrit de les meves sensacions aquestes darreres vacances d'estiu, en una conversa permanent amb la meva mare. M'ha semblat que era un petit homenatge que li podia fer. Va passar l'estiu i la tardor i estem acabant l'hivern i tot recomençarà a la primavera. La margarita, aquest any encara no ha florit; és la darrera flor que vas veure florida, mama, l'any passat; però ha sortit ja una rosa.

Saps, mama, aquesta mania de parlar sola per casa m'acompanya. Tinc unes xerrameques amb tu!
Gràcies, Dolors, per compartir el teu escrit amb mi, m'he sentit acompanyada. No sé si aquesta nit dormiré, però si sé que hi ha gent que m'acompanya.

Una forta abraçada, Dolors!