20 de desembre 2013
11 de novembre 2013
Salvador Espriu / Raimon
La pluja al meu país no vol ploure.
Hem crescut junts. Hem sigut i encara som, agombolats per les ones amb les veles empeses pels vents i dient NO tantes vegades en aquests temps, en aquest país, en aquesta pobre, bruta, dissortada pàtria.
Hem vingut d'un silenci antic i molt llarg, jo, nosaltres, éssers anònims lluitant amb el puny clos, amb la mà oberta. Fills d'una història que se'ns ha negat, però alçant-nos a través del segles i mirant la vida cara al vent. Hem mirat aquesta terra, com gos envilit pel ventre, per l'afalac del ventre, per la por, sortint d'una nit... I, malgrat tot, SOM; som d'un temps, d'un país que hem cantat a poc a poc amb tots els colors del verd.
Qui perd els orígens perd la identitat.
I ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble. SOM!
27 de setembre 2013
JUNGFRAU
El meu record de la Jungfrau comença amb una cançó. Una tonada enganxadissa, melancòlica, d'enyor al cel blau i a la muntanya que cantàvem tot anant d'excursió i en els focs de camp de Sant Jaume de Frontanyà amb algunes de les nenes que esdevingueren més tard mestres de l'escola.
El meu record de la Jungfrau esdevé també unes "senyoretes" que deixaren un col·legi, el de Donya Julia, per fundar l'actual escola fa ja 50 anys.
El meu record de la Jungfrau és un pis del carrer de la Lluna, a Badalona, on vaig fer les primeres pràctiques de ben joveneta, inclosa una sortida a Santa Cristina d'Aro amb la que em vaig guanyar uns peus d'ànec que em portà la Lourdes a casa un bon dia, acabat el curs.
El meu record de la Jungfrau és el de fer de monitora de menjador, a la torre, l'edifici emblemàtic de l'escola i el seu pati,baixant l'escalinata, on els jocs dels infants esdevenien corredisses, crits i xerrades de petits i grans.
El meu record de la Jungfrau també és el recordar i veure encara la meva mare portant els comptes de l'escola quan acabava la seva jornada laboral a la Bòrax, en aquell despatxet on anava algunes hores a la setmana.
El meu record de la Jungfrau és ja el de l'assessorament a unes mestres i uns mestres en la seva tasca diària en favor del desenvolupament integral dels seus alumnes i famílies, tot intentant entendre als que presenten més necessitats educatives i treballant per a la utopia de la inclusió.
El meu record i el meu reconeixement als equips directius que m'han acollit sempre, a les mestres d'educació especial que han estat un puntal i una col·laboració de treball imprescindible, a l'equip de la USEE, la tutora, l'educadora i l'auxiliar, que, per sobre de tot, s'han estimat als nens i han fet que poguessin compartir algunes estones amb els seus companys malgrat les diferències.
El meu reconeixement a tot el claustre amb el que hem treballat malgrat les dificultats que en molts moments comporta la seva tasca, a les famílies amb les que he compartit angoixes i alegries i als nens i nenes que, generació darrera generació, han anat omplint l'escola de riures i de plors; sense ells, ni els mestres ni els que assessorem no tindríem sentit.
Que tot això ho continuem recordant i que aquest record ens serveixi per avançar pels camins que ens porten a conquerir la Jungfrau, muntanya mítica, alta i encisadora amb la que desitgem omplir els nostres somnis.15 de setembre 2013
Homenatge Poble que Canta i l'Assemblea Nacional Catalana
Avui en els actes del IV Aplec Independentista que s'ha fet a Arenys de Munt s'ha fet un homenatge a la tasca feta des de fa quatre anys pel director Jordi Llobet ànima i impulsador de la Coral Poble que Canta i en extensiu a tots els cantaires que formen i han format part d'aquesta coral. Coral integrada per més de cent veus, provinents de diferents corals i pobles de Catalunya que, desinteressadament, participen en diferents actes allà on faci falta, animant amb els cants aquest futur esperançador i aquesta part de la història que estem vivint.
Catalunya és un poble amb una antiga tradició de cant coral; moltes són les ciutats i pobles que tenen una o varies corals i el moviment coral ha estat un puntal del teixit associatiu, cultural i de país de fa més de cent anys.
Els que integrem la Coral us volem donar gràcies a tots els que ens animeu i compteu amb nosaltres i fem extensiu aquest homenatge a tot el moviment coral de Catalunya.
Qui canta els seus mals espanta!.
Qui canta els seus mals espanta!.
Poble que canta poble que avança!
12 de setembre 2013
11 de setembre 2013
DIADA DE CATALUNYA. FOR CATALONIA
Per tots els que van lluitar i lluiten pels anhels de llibertat.
Per tots i totes els que ens han ensenyat a donar les mans al del costat i cridar: llibertat!
Per tots i totes els que esperen i creuen que hi pot haver un demà millor: més just, més solidari, més obert i més esperançat
Pels avis, els pares, els fills i els néts: perquè seguim el camí de la llibertat.
BONA DIADA!
10 de setembre 2013
09 de setembre 2013
03 de setembre 2013
30 de juny 2013
18 de juny 2013
Els valors de l'escola
.jpg)
Avui hem tingut una nova trobada amb unes companyes i amigues mestres. Tres d'elles ja jubilades i les altres dues "en actiu". M'agraden aquestes converses davant una tassa de xocolata desfeta, amb el gust pel temps de retrobada, sense les presses ni l'estrés de la dinàmica d'un centre; amb repòs i escoltant a l'altra. Naturalment, parlem de l'escola. Primer personificant-ne una en la que vam treballar plegades i després generalitzant les opinions cap a l'educació. I he vist, com d'important és fer i sentir-se d'un equip. Els mestres i, en extensiu els psicopedagogs, hem de poder compartir les coses, sentir-nos persones que fem un acostament als infants i que compartim anhels, il·lusions i dificultats més que instructors de coneixement. Són aquests valors que no s'expressen en els "projectes curriculars", en els "programes", en els "papers",... És aquell gest cap a l'altra, aquell copet a l'esquena o aquella paraula en el moment adequat, amb l'escolta i la comprensió cap als infants i també cap a tots i totes les companyes que comparteixen el dia a dia a l'escola amb nosaltres. De fet, és el que quedarà quan els infants es fan grans, quan ens retrobem davant una tassa de xocolata calenta.
També hem parlat. en certa manera, de la inclusió dels infants amb moltes necessitats educatives i de les seves famílies i de com, malgrat les dificultats de les mestres i dels pares i mares, n'és d'important traspassar aquest acompanyament del dia a dia. Ara que una de les mestres marxarà de l'escola, els pares valoren la feina feta.
Vaig aprendre molt en aquesta escola i més que aprendre currículum o fer-me "especialista dels trastorns", vaig aprendre els valors de l'amistat, de l'acollida, del treball en equip.
D'aquesta colleta, cada una fa ja la seva via, però la xocolata que ens uneix quedarà sobre la taula per anar compartint entre totes.
Moltes gràcies noies!
16 de juny 2013
XV Concurs Fotogràfic Vinca per Vinca
Maria Casas ha organitzat el XV Concurs Fotogràfic Vinca per Vinca de plantes medicinals i ha celebrat els 25 anys de la botiga. Avui en dia, aquestes iniciatives són benvingudes, sobretot, la constància, l'esforç i el bon fer. I, tal com ha dit ella mateixa en el parlament en l'atorgament dels premis, el comerç, tant de bo, segueixi conservant aquestes petites botigues en el cor dels barris de Barcelona. Botigues que donen personalitat a la ciutat i que creen "clientela", amistats i un perfil de familiaritat amb els ciutadans.
Moltes felicitats pel XV aniversari del concurs!!!!
El primer premi ha estat per a la foto Narcís feta per Núria Comas. Uns narcisos que són una alegria quan pujo a Cal Julià dels Garrics, a la Vall de Lavansa. El Narcís (Narcíssus Tazzeta) té propietats medicinals: les flors són antiespasmòdiques i astringents i es fan servir per a tractar les afeccions nervioses i la histèria. És lleugerament narcòtic i s'ha utilitzat com a vomitiu. Planta tòxica pels alcaloides d'acció paralitzant
La menció especial ha estat també per Núria Comas. La Corona de rei (Saxígrafa longifolia) creix a la fissura de les roques en terrenys calcaris i és un eficaç abortiu; es considera una planta perillosa, que pot provocar la mort si les quantitats ingerides són elevades o si el nostre organisme es troba dèbil. La corona de rei és un remei popular pels pastors en els parts difícils del ramat per les seves propietats abortives. La foto ha estat presa a la Vall de la Mola, Tuixent.
28 de maig 2013
Georges Moustaki: Le facteur est mort
Quines estones! Ens acompanyava amb la seva veu vellutada. Recordo que ja de jovenets el meu germà i jo cantàvem les seves cançons escoltant els discos a casa: n'hi havia que ens les sabíem de memòria!. Les facteur est mort, Il y avait un petit jardin, le metèque, i tantes d'altres. Encara ara en tinc un record de malenconia. La cançó francesa amb ell, el Jacques Brel, el Leo Ferré, en Brassens,... van significar una obertura terres enllà. Una obertura que van recollir la gent de la Nova Cançó.
La meva mare sempre estava al dia amb aquestes coses i ens va fer conèixer i estimar la música i obrir-nos al món.
Recordo alguns diumenges al carrer Mossèn Anton amb aquell primer tocadiscos que encara tinc; la música m'ha acompanyat sempre i encara ara puc cantar le facteur.
Gràcies a tots dos.
07 de maig 2013
Poble que canta: Aplec a Sant Bartomeu de Cabanyes, Òrrius
Agermanament entre els pobles del Maresme: Òrrius, Argentona, Premià i pobles del Vallès com Vilanova de La Roca. Cantaires d'arreu dels Països Catalans participant a l'Aplec i a l'escenificació de la llegenda de Sant Jordi: cantaires d'Argentona, Arenys, Badalona, Barcelona, Montblanc, Pineda, Esparreguera, .... i molts d'altres varem ajuntar les nostres veus amb la Núria Inglès en el Cant de la Independència i varem cantar la pregària de Salvador Espriu: Senyor, Sant Jordi patró, cavaller sense por, guarda'ns sempre del crim de la guerra civil.... ajuda'ns a merèixer la pau.... i salva la parla de la gent catalana...Amen. Acte organitzat per les assemblees nacionals catalanes d'aquests pobles, a les que agraïm les atencions amb la Coral Poble que Canta. Actes així són els que van fent país i acosten la gent. Comencem a estar una mica tips de les trifulgues dels polítics i els discursos existencials: senyors, la pau no es pidola, es lluita i es conquereix. Quantes vegades més hem d'estar parlant de si consulta si o no?, quantes vegades més hem de consultar?...perquè, a part d'això... sempre estem consultant als mateixos.... quant més hem de parlar del dret a decidir?... perquè no decidim?? Han decidit gaire els espanyols, els francesos o els alemanys? Perquè sempre ens hem d'estar justificant?? No `podem ser un poble normal i viure amb normalitat?? Fem com el nen de la foto que mata el drac: atrevim-nos!
06 de maig 2013
Festes de maig: Badalona
Ja tornem a ser a les Festes de Maig de Badalona; no pas la Festa Major,
eh! no us confongueu, que és per la Mare de Déu d'Agost. El dia
culminant és el de Sant Anastasi, l'11. La meva mare em deia que aquell
dia l'havia triat un alcalde de la ciutat, de no fa gaires anys, perquè
és, també, el dia de Sant Felip i així tothom el celebrava a ell.No sé si és veritat, però és el que creia molta gent de la seva generació que van veure com altres alcaldes havien estat assassinats i aquell s'hi va quedar uns quants anys i no pas sempre amb els millors records dels ciutadans!
És la festa del ball del micaco, aquest fruit tant saborós, de la sardinada a baix a mar, del ball de l'àliga i el pregó, de les besties de foc i els castells a l'aire, de l'entranyable i sempre recordada Festa del Badiu, de la plantada i la cremada del dimoni el dia 10 per la nit abans del castell de focs.
El dimoni està ja plantat a la platja i els nens de les escoles de Badalona el van a visitar i, per a que no estigui tant sol, li porten uns dimoniets fets per ells i que els posen al voltant, a la sorra, esperant ser també cremats amb el seu germà gran.
Aquest any el dimoni vol recordar les èpoques de la pirateria. Mira amb una lent de llarga vista cap a la ciutat, i pel carrer de la Mercè enllà, cap a les muntanyes de ponent; serà que veu si venen d'Almansa??
Es fa també un pa en forma de dimoni i ha esdevingut l'emblema de la ciutat. Amb ell, cremem tots els maldecaps de l'any, tot allò que no ha funcionat, amb un foc purificador que fa generar esperances noves, el brot de la primavera.
Espero que l'any que ve, el dimoni miri cap al mar, a la llunyania, a l'horitzó de la llibertat. I que puguem albirar Ítaca.
Bones festes a tots!!
Bones festes a tots!!
05 de maig 2013
L'escola i la rutina
Aquest article publicat avui a l'ARA: Creativitat i innovació, claus de la nova educació, m'ha recordat el que fa uns dies anem comentant algunes companyes de l'educació quan fem observacions a les aules de 3,4 i 5 anys de les escoles. El treball de les rutines i els hàbits és necessari, però potser l'estem fent massa rutinari; des que els infants entren a 3 anys i fins que acaben el P5, fan una horeta diària de rotllana amb les mateixes cançons, la mateixa successió de fets, el mateix calendari. El "sóc aquí", "avui fa sol", "di...di...dimarts!", "set són els dies de la setmana" (amb música), semblen ja la cançó de l'enfadós i més, quan t'adones, que no n'hi ni un que escolti gaire, que pugui distingir entre els blocs de pisos que envolten l'escola, el sol que ha de veure, que tingui gaire sentit recordar el dimarts pel fet de ser dimarts,...
Una amiga, ahir em comentava les espontaneïtats d'un nebot seu que va ara a la llar d'infants i que el curs vinent entrarà a "P3". Quina pena!, li vaig dir, i pensar que estarà 3 anys repetint unes mateixes coses i que quan parli per ell, amb les seves observacions, en general, se'l farà callar perquè no és el tema que toca en el moment!! Nens que no poden aguantar, encara, per desenvolupament, l'atenció seguida en el discurs del mestre se'ls titlla d'hiperactius; mestres que més que facilitadors de l'expressió i expressivitat dels nens i del llenguatge oral, fan monòlegs pensant que així desenvolupen la riquesa del llenguatge,... I no és que ho facin malament, és que no han pensat amb els que tenen al davant.
L'educació ha de sustentar-se en el subjecte que la rep, no en el subjecte que la dóna; en la creativitat i la imaginació, en el desenvolupament de la capacitat d'escolta i respecte per l'altre, en l'aprenentatge de sol·lucions, estratègies i alternatives als conflictes i reptes que ens trobem la societat d'avui en dia.
El mestre com a dinamitzador, com a facilitador i potenciador d'aquest aprenentatge de vida; no el mestre instructor de coneixements. En un ideal, el mestre dins d'una classe ni s'hauria de notar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)