10 de maig 2020

El dimoni a Badalona el 2020

"Senyores i senyors, nenes i nens, jovenalla: aquest any anem forts!

Enguany celebrem que fa cent cinquanta anys que els germans Josep i Vicenç Bosch i Grau van fundar la primera destil·leria de licor anisat a la nostra ciutat. Ja sabeu, que la família Bosch, amb negocis a Amèrica, va adoptar un mico com a mascota de la fàbrica de Badalona en aquells anys que les teories evolucionistes del senyor Darwin feien furor entre nosaltres.

I ara, volem recordar aquella gran gesta que ha portat el nom de la ciutat de Badalona per tot arreu i al seu anís per tots els racons del món!

Mireu si en van ser d'espavilats aquells germans, que, en aquells temps que imperava el Modernisme, la publicitat i el cartellisme, van convocar un concurs de cartells el 1897, com el que fem ara per saber quin dimoni ens cremarà les malures de tot l'any, i el va guanyar el senyor Ramon Casas, pintor i cartellista, amb el títol "Mono y mona". D'aquest cartell se'n va fer una etiqueta que ha estat per sempre més a les ampolles de l'anís, ampolles, per altra banda, ben especials, que fins i tot serveixen per fer música popular tot rascant-les amb una cullereta o una forquilla.

Doncs, com dèiem, aquest any el guanyador del cartell de les nostres Festes de Maig i sant patró Sant Anastasi, del dimoni per cremar a la platja la vigília del dia 11 a la nit, amb focs i balls, és —se sent soroll d'ampolles tocant alhora amb els estris esmentats— és, és —el presentador s'escura la gargamella— EL MONO!"
Aplaudiments, visques, expectació i molta emoció compartida a internet. Les xarxes bullen, els tuits i retuits se succeeixen sense parar, a facebook apareixen comentaris altament positius i molts "m'agrada". A Instagram ja proliferen tota classe de monos, mones i micos. Tothom està davant les pantalles dels ordinadors i de les televisions, youtube fa concerts en directe d'orquestres rascant ampolles, les corals de la ciutat han preparat cançons gravades amb els cantaires a l'uníson amb lletres adients a l'anís i als monos. Badalona és una festa! Els carrers, ara per ara, no són nostres, però els balcons sí!
La veu en off de la ràdio segueix parlant:
"Senyors i senyores, petits i grans, jovencells, l'emoció està al cor de tots! L'alegria i també la pena. Sí, conciutadans i conciutadanes, ciutadania tota, la pena. Ja sabeu tots i totes, totes i tots, que no podrem exposar el dimoni mono a la platja, que els petits de totes les escoles de Badalona no li podran portar dimoniets que l'acompanyin, que no podrà veure el mar ni el tren com xiula quan li passa pel davant tot anant o venint de l'estació. Que no podrà sentir la piuladissa de les cotorres que s'amaguen a les palmeres de la Rambla ni podrà veure la gent que corre, camina o va en bici, és a dir, els esportistes, ara que n'hi ha tants durant tot el dia. No podrà veure el sol quan s'enfila pel cel, a primera hora del matí, roig i carabassa ni li podrà dir adéu quan se'n va a jóc per darrere la serralada de Marina, carabassa i roig"
"El dimoni mono no es podrà plantar."
Un oh! callat s'escampa per les habitacions i les sales dels pisos i les cases; la gent que fa cua als supermercats respectant les distàncies i mirant els mòbils, se'n fa creus: "Això no ens ho esperàvem!" Tots acluquen els ulls i l'espera se'ls fa més llarga.
"Sí, sí, és clar, és clar. Ehem, ehem! (no us espanteu, no he tossit!), és que em diuen que us expliqui com és el dimoni d'aquest any. Doncs, és molt mono! Està enfilat dalt d'una ampolla d'anís, com si fos un Kingkong modern, però més mono! Té una cua com una fletxa que assenyala cap a la dreta i s'agafa a l'ampolla amb les dues potes del darrere i amb la mà esquerra, ben fort, per no caure. Amb la mà dreta agafa un..., un..., ah!, un avió!, però crec que no és per fer-lo miques, segur que és per jugar, perquè se'l mira rialler i content. Ja li han sortit dues banyes i dues dentetes. No, no, no sé quin tipus d'avió és, crec que no és de l'exèrcit, sembla més bé un helicòpter o una avioneta,  un avió una mica antic, dels d'abans; no, no, segur que no és d'Ibèria, no porta pas lletres! I per a que els nens i nenes confinats puguin gaudir un any més d'aquest dimoni tan mono, s'ha creat una plantilla retallable en paper per poder jugar amb ell i que no es trobi tant sol, pobre!
Bé, segueixo: als peus de l'ampolla hi ha tot de gratacels uns més alts que d'altres, però no podria dir a quin barri de la ciutat corresponen. No, no, crec que no són pas els de Sant Roc, aquests del cartell es veuen més moderns. Hi ha algun que vol semblar les tres xemeneies, però no n'estic segur ni segura. No, tampoc es veu cap barca al mar; ara!, això sí!, es veuen tres persones assegudes a la sorra. El mar és quiet, blau; el cel també blau amb boirina, com el que acostuma a fer prop de la platja. Això sí, la valla que el volta no falla!
Sí? Ah! Em diuen que no patiu!, que l'any que ve per aquestes dates plantarem aquest dimoni i el cremarem el 10 de maig del 2021. Això si ens hem portat bé. Si no, l'hi haurem de posar una mascareta perquè el virus no tingui enveja d'ell i el maltracti. Aquest any l'hem de cremar virtualment, que ja en sabem molt de ser virtuals.
Us convoquen a tots i totes, grans i petits, petits i grans, de totes les franges d'edat, avui a les deu del vespre a sortir als portals i als balcons i a les terrasses per celebrar la cremada del dimoni d'una manera simbòlica: aixecarem el braç esquerre i ens beurem una copeta d'anís del Mono, mentre fem sonar l'ampolla!
Qui vulgui gravar-se en vídeo mentre ho fa, que ens el passi i el penjarem a youtube. Dimarts dia 12 els passarem i farem entrevistes i taules rodones a la xarxa amb l'skype, el teams, el zoom o el clasroom! Estigueu tots amatents!
Apa!, i sense més notícies de caràcter local, donem pas a les informacions de la COVID".


10 comentaris:

  1. Si, és un dimoni una mica pelut i graciós. Gràcies!

    ResponElimina
  2. Respostes
    1. És qüestió de posar-hi alegria i prendre-s'ho positivament! Espero que l'any vinent els de Montgat ja pugueu canviar de municipi i venir a veure'l!

      Elimina
  3. Aquest any, molt acertat,llàstima,no l'hem pogut cremar i els menuts, disfrutar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, però agafarem forces per l'any vinent! Nens i nenes no s'ho poden perdre!

      Elimina
  4. Que bonic Nuria. Fins l'any vinent

    ResponElimina