Se m'ha acudit, avui, que puc fer l'escrit de finals d'any, ara que només falta un mes per acabar el desembre i el dos mil vint-i-u. No m'he begut l'enteniment, no! Ja ho sé que som a trenta de novembre. Però, he pensat, que podria anar fent, ara que està tan de moda anar a l'avançada. No m'agradaria pas quedar-me enrere i que ja em llegíssiu l'any que ve!
És que penso que si espero gaire més i faig un escrit a finals d'any, potser arribaria tard. Preveure és viure! I a saber si llavors no m'enganxarà alguna mutació de les que abunden en molts camps i us quedeu sense el meu escrit.
Recordeu que ja celebrem Pasqua abans de Rams; les castanyes i els panellets ens visiten al setembre i les rebaixes comencen abans d'acabar l'any.
Vivim sempre pensant en el demà més que en l'avui. Els infants (i les infantes; ai, no!, aquestes no!) fan el preescolar pensant en la preparació per a la primària; i els i les de cicle inicial preparen el mig i aquests el superior. I els i les de primària, en conjunt, estudien per accedir a l'ESO i aquests pel batxillerat i la Universitat: totes i totes (o sigui, totis) per les feines que no tindran. I no passa només en l'ensenyament això!
Prenem pastilles per si de cas ens poséssim malalts; ens assegurem la vida i la tranquil·litat per si de cas tinguéssim un incendi o un aiguat a casa o el mar ens engolís als que vivim a quatre passes de l'aigua, ara que són moda els terratrèmols, els huracans i els volcans, que fins i tot bategem les pluges que han caigut sempre o mirem de reüll l'ermita de Santa Margarida, ficada dins el volcà del mateix nom, a la rodalia d'Olot, per si se li acut de saltar pels aires, empesa per les flames i les diferents laves de les que avui en som coneixedors (i coneixedores).
No em digueu que no són mals temps! Vivim amb l'ai al cor!No rigueu no! Aviat començaran a fer aquells programes de recordatori del que ha passat durant l'any, amb totes les desgràcies possibles i veurem les dotze campanades tocar a mitjans de juliol!
Fins i tot la neu s'avança! Que ja podem anar a esquiar abans d'acabar el novembre. I com que la calor arriba abans (mai s'havia vist!) anirem a la platja el mes de març.
I també he pensat, i això és el que m'ha fet decidir, que si esperava el trenta de desembre, potser el sistema se’m col·lapsava amb l'allau de gent que hi accedeix per dir-hi la seva; que tothom ho vol fer al mateix temps i com que no en queden satisfets, es descarreguen el programa i l'escrit cent vegades, per si els surt una coma fora de lloc. No sé quanta gent sabem o podem escriure, però segur, segur, segur, que sortiria una milionada més dels previstos! És que l'usuari (i usuàries), les persones, en definitiva, no sabem fer anar el magí des que ens hem convertit en ciutadania!
Crec que he fet un resum força complet. I si m'he deixat alguna cosa, que segur que sí perquè una ja té una edat i fa gala de manca de memòria, espero que m'ho digueu! Això sí, si us plau, que sigui abans d'acabar l'any!
Que tingueu unes bones festes, un bon Nadal i un millor any N
ou. Però, no patiu, que quan arribi la data potser encara m'atreviré a tornar-vos-ho a desitjar amb aquells "poemets" que any rere any faig per tots vosaltres (i totes, eh!); si estic d'humor, amb fotos i música. Però no me’ls demaneu pel maig, que a mi m'inspiren els arbres despullats i el fred i l'estufa als peus, i una sopa calenta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada