Les fonts d'Alella

Una caminada curta, agradable i fàcil, però no planera. Ja se sap que per terres del Maresme no hi ha gaire cosa planera a no ser que resseguiu la costa.

I avui, dia de Carnaval, feia bo per estirar una mica les cames i conèixer aquests llocs que tens a prop i per aquest motiu no t'hi endinses gairebé mai.

Cal arribar a la urbanització Mas Coll i deixar el cotxe arrambat a la paret de les cases del carrer Vallespir. D'allà surt el camí que segueix el torrent de Fonoll i remunta carena amunt. Aviat s'enlaire entre rocs i terreny de sauló i aviat es troba la Font de Fonoll, un lloc que segur que a l'estiu deu oferir fresca i frescor als habitants d'Alella. Un gros plataner ara despullat i una taula amb bancs fan del lloc un racó ben agradable.

El camí continua pujant, tot ell ben senyalitzat. Uns quants metres després de la font descobrim la primera barraca de vinya. Aquí no hi pedra per fer barraques de pedra seca, les barraques són, doncs, una excavació a terra amb uns forats per l'entrada. Servien d'aixopluc pel mal temps i per desar les eines pròpies de la vinya quan s'anava al camp. Vista de fora sembla un gran cau d'algun animal.

Una mica més amunt, arribem a la Font de l'Esquerda, també amb les branques d'un plataner despullat que sembla que els aixequi cap al cel. La font es troba ben bé dins l'esquerda d'una roca on s'hi pot entrar. El rajolí d'aigua fresca i la curiositat d'aquesta font arrenquen el somriure dels que en fem ús. Ben empedrada, segur que a l'estiu deu costar de sortir-ne!

Anem agafant alçada i ens arribem fins la Font de l'Eucaliptus. Dos arbres enormes d'aquesta espècie ens indiquen perfectament el lloc. Ben arranjat i ben cuidat. La font és externa i raja sobre un petit safareig. També hi ha taules i bancs i com un edifici semblant a una capella amb una llar de foc usada a dins. Aquesta potser és la font per passar-hi l'hivern! Encara que avui no podem dir que tinguem gaire fred; de fet, aprofitem per treure'ns una mica de roba.

Encara ens enfilem més per aquest camí de pedrotes i arrels de pins que ens serveixen de graons d'escala per fer el pas. En un revolt, ens desviem uns metres per anar fins la Font del Safareig. Poc espai, aigua no potable, i sense rajar. El safareig que acolliria el rajolí està humit i enfangat. Descartem aquesta font si venim en temps d'estiu a fer esmorzars o berenars a la fresca.

Una mica més amunt tornem a veure dos conjunts més de barraques de vinya. Foradada la terra amb una entrada i una cavitat on ens podem arrecerar la mar de bé. Forma una mena de galeria petita amb tres obertures per on entra la llum i els raigs del sol. És una construcció ben curiosa i ben adaptada al terreny. Ara ja no hi ha vinya per aquí, costa imaginar-s'hi les feixes amb la vegetació una mica espessa que hi ha. Segur que temps enllà, el lloc, apartat del nucli de població, anava bé per fer-hi estada provisional i repòs; ara tenim una urbanització que no veiem, però que sabem que no és gaire lluny d'on ens trobem.

Acabem de pujar el corriol i desemboquem a la pista, el GR92 que ve del Turó d'en Galceran i la Conreria i va cap a Alella Park i cap a Vilassar. El seguim una estona i anem baixant vigilant de no relliscar tot i apartar-nos de ciclistes i motoristes. Prenem el trencall que tomba cap a la dreta, una pista per on puja a tot gas una moto sorollosa i una parella passejant uns quants gossos. Amb els ulls fits aterra per no relliscar ni ens adonem que ens saluden amb lladrucs de benvinguda. Al cap de poc, agafem ja els carrers asfaltats de la urbanització i seguim avall pel carrer de la Selva fins a l'encreuament amb el carrer Vallespir on hem deixat el cotxe.

Una matinal bonica de fer en aquesta època.