Badalona i el dimoni il·luminat

Aquest any no ens podem queixar: se'ns ha fet la llum! Se'ns ha donat amb escreix, vaja! Ara, que, amb aquesta bombeta antiga de no sabem ben bé quanta potència (de 40, de 60, de 100?) no sé pas si acabarem il·luminant gaire aquesta ciutat que mig camina a les fosques. A les fosques per què tothom intenta estalviar el rebut; la llum no sé, però el rebut si, que sembla que tenim guerra cap allà l'estepa soviètica i, ara que el món és tan global, globalitzador i globalitzat, ens arriba tot en aquesta punta de platja del Mediterrani.

I, per assegurar la il·luminació, o sigui, que tots estiguem ben il·luminats, ens han posat un dimoni amb la bombeta de la que no en sabem gaire la potència, però deu ser molt forta i molt bona, perquè el vigilant amb banyes que la té ben agafada amb la seva mà esquerra —deu ser per si un cas ell es queda a les fosques quan el tren ensopegui amb la catenària o amb algú que ha perdut la llanterna i la busca per les vies, que tot pot passar sense il·luminació—, porta un bon feix de bitllets a la mà dreta, feix que deu haver guanyat a cabassos: s'entén que deuen ser els nostres bitllets, suposo jo.

Nosaltres, vinga i vinga, cada dia pensant quan obrim el llum, quan engeguem la rentadora, quan planxem tot mirant la tele o quan endollem l'ordinador o la torradora o carreguem el mòbil, perquè a hores d'ara, tot va a través dels fils gràcies a l'invent que va fer al segle XIX el senyor Thomas Alva Edison (inventor oficial segons els cànons), que no va arribar a temps de treballar en una de les nostres benvolgudes empreses elèctriques i va ser una pena, perquè igual ara podria fer l'invent de viure altre cop a les fosques i sense tantes preocupacions d'arribar a finals de mes, que, dic jo, que els nostres avantpassats també s'hi veien prou amb una espelma o amb una teia que durava més i il·luminava castells, passadissos i masmorres. O amb un ciri gros, d'aquells que diuen "pasquals".

No oblidem que ja a la dècada dels 600 aC el filòsof grec —això només ho poden fer els filòsofs i, sobretot els grecs quan contemplaven com posaven pedres als seus monuments—, el filòsof grec, deia, Tales de Milet va observar —això era, doncs, la feina que feien els filòsofs—, que fregant una vara d'ambre amb una pell o amb llana, s'obtenien petites càrregues (efecte triboelèctric) que atreien petits objectes, i fregant molt de temps, podia arribar a causar l'aparició d'una espurna. I, d'espurnes vivim!, això sí, uns més que altres!

Naturalment, l'electricitat evolucionà al llarg dels temps i tenim una colla de senyors, que tampoc van poder treballar a les elèctriques, però que sí que en sabien, senyors com ara: William Gilbert, Otto von Guericke, Du Fay, Pieter van Musschenbroek (ampolla de Leiden) o William Watson, Luigi Galvani, Alessandro Volta, Charles-Augustin de Coulomb o Benjamin Franklin, André-Marie Ampère, Michael Faraday o Georg Ohm, que ens van anar portant cap al miracle elèctric, miracle per a alguns més que per a d'altres!

Més tard, el senyor Samuel Morse, també ens oferí la possibilitat de comunicar-nos pitjant un dit sobre unes tecles, capacitat innata que conservem encara avui en dia, i arribem així als temps de la revolució industrial i dels senyors Zénobe Gramme, Nikola Tesla, Frank Sprague, George Westinghouse, Ernst Werner von Siemens, Alexander Graham Bell i sobretot Thomas Alva Edison que han omplert les nostres vides d'electrodomèstics i de llum!

Ja ens informa la Viquipèdia que: "L'impacte cultural del que Marshall McLuhan va denominar edat de l'electricitat, que seguiria a l'edat de la mecanització (per comparació a com l'Edat dels Metalls va seguir a l'Edat de Pedra), prové de l'altíssima velocitat de propagació de la radiació electromagnètica (300.000 km/segon), que fa que es percebi de manera gairebé instantània. Aquest fet comporta possibilitats abans inimaginables, com la simultaneïtat i la divisió de cada procés en una seqüència. Es va imposar un canvi cultural que provenia de l'enfocament en "segments especialitzats d'atenció" (l'adopció d'una perspectiva particular) i la idea de la "consciència sensitiva instantània de la totalitat", una atenció al "camp total", un "sentit de l'estructura total". Es va fer evident i prevalent el sentit de "forma i funció com una unitat", una "idea integral de l'estructura i configuració". Aquestes noves concepcions mentals van tenir gran impacte en tot tipus d'àmbits científics, educatius i fins i tot artístics (per exemple, el cubisme). En l'àmbit de l'espacial i polític, "l'electricitat no centralitza, sinó que descentralitza... mentre que el ferrocarril requereix un espai polític uniforme, l'avió i la ràdio permeten la major discontinuïtat i diversitat en l'organització espacial".

No em digueu que tota aquesta explicació conceptual i pràctica no es mereix un rebut de l'electricitat a l'alça! I més en un any amb tants dosos! El 2022! No veieu que tenen forma de bombeta? Ah, doncs jo sí que ho veig! Hum, de matèria tancada potser no, oi?

Doncs, a Badalona, estem al dia. Amb il·luminació! I el nostre dimoni d'aquest any postpandèmia i  immersió en una guerra que ha arribat fins les nostres latituds, ens vigila il·luminant-se amb una bombeta i fent diners; això sí, només ell, que li cauen a la sorra i tot!

Ah!, i no hem parlat gaire de la bombeta! Però si aneu a una de les pàgines web de les nostres molt valorades empreses elèctriques, us en donaran tots els detalls. Ja diuen ells mateixos a les primeres línies de la seva explicació que: "La llum realment no la va inventar ningú. Existeix tal com existeix la foscor o la matèria". Fixeu-vos-hi bé: la llum existeix com existeix la foscor i la matèria! Ho enteneu: foscor i matèria! O sigui, foscor igual a no bombeta, a no capacitat de pagar el rebut (més uns que d'altres) i matèria, igual al saquet que porta el nostre dimoni amb banyes a la mà dreta! De foscor és fet l'home (i la dona), la majoria; i de matèria són fets alguns homes i dones quan entren per una porta giratòria i no en surten més.

Si us llegiu tota la informació de la pàgina esmentada i arribeu al final, cosa que us recomano, acabareu amb un bon consell. Tal com diu l'exemple de la nostre empresa elèctrica, no pas l'única:

I l'últim i decisiu geni: tu.

"Perquè tan important com haver fet possible que avui tinguem llum és saber-ne fer un bon ús. És a dir, triar les tarifes més adequades i compatibles amb la nostra vida, ser respectuós amb el medi ambient, consumir de manera intel·ligent i responsable... i, en definitiva, deixar que el compromís per continuar creant un món millor també vegi la llum".

 No em digueu que no és il·luminat, això!

Però, no us voldria preocupar més: gaudiu de la festa, gaudiu del maig, gaudiu de la platja i dels carrers de Badalona, tant de dia amb la il·luminació com de nit amb la foscor. Rieu, passegeu, feu fotos amb els mòbils carregats i les màquines de fotografiar elèctriques (assegureu-vos d'haver-les carregat!), alceu el cap sota la bombeta del dimoni per si cau alguna matèria en forma de moneda i, sobretot, porteu un misto per si s'apaga la bombeta!

Sempre amb vosaltres una badalonina poc il·luminada.