68!

És un número força rodó aquest dels 68. Fixeu-vos-hi! Té tres rodonetes i una cua enlaire, com aquelles cues que encara estan contentes, no com una cua entre cames, és una cua amb nervi, enlairada, que es caragola una mica, això sí, però que encara manté la "pose" sense defallir. No sé si arribaré a les quatre rodonetes, poca gent de la meva família hi ha arribat; que jo recordi només en Jordi, el segon dels germans Fornaguera Bausà, que, per posar, va posar el 9 i tot, i al davant! Els altres membres de la família es van quedar als 5 capdavanters o als 6 o als 7 o als 8... (menys el meu pare que es va quedar als 3).

Ara, ja puc recordar la desena, al 64, quan en tenia 10 i feia primer de batxillerat a casa Donya Julia i era tímida i apocada i poca cosa i tothom tenia més per explicar que jo. També recordo el 68, quan jo encara no era gran per fer el "maig", però ja sabia de què anava tot allò; tanmateix, tampoc era tan petita i ja m'ensumava que hauríem d'anar lluitant per les llibertats. Va ser quan em van donar el certificat C del català i vaig començar a prendre els apunts de l'institut en la meva llengua. I aprenia a estimar el país i l'esperit de servei dels escoltes.

I al 74 esperant que es morís el dictador, que encara va tardar un any a criar malves, però, mentrestant, vam fer vaga a la Universitat per la mort del Puig Antich i els grisos (llavors eren grisos) que entraven a la classe amb els cavalls i el Xiri que donava voltes a la Model i al cap de poc vam fer les rutes de Pax Christi amb l'Arcadi Oliveres i va ser tota la flamarada de la lluita constant per les llibertats individuals i, sobretot, col·lectives, amb la Marxa de la llibertat al 76...

I el 78, per allò del 8 i les rodonetes, que encara estàvem reclamant un país que volíem nostre i que no ha arribat.

I el 84, amb els meus trenta anys estrenats i l'inici de feia poc de la feina de pedagoga a l'EAP i les anades a Timoneda, un recés de pau i de natura, una descoberta de plantes i bolets i vida! Anant a muntanya amb la UEC i treballant, treballant, que això ha estat el pa de cada dia.

I el 94 amb la casa de Cal Julià, a La Vansa, i els viatges i enganxar els quaranta pensant que potser ja era gran. I cantant i fent música.

I la dècada dels 2000, que semblava estrany que hi haguéssim arribat! Un 2 al davant que ja no ens el traurem de sobre! Amb les nebodes petites, potser millor jovenetes, anant d'aquí cap allà, carregant paquets a les baques dels cotxes. I fent sortides amb el CEC. El 2008 amb la mare de vuitanta anys encara anant pel món, a caminar, a fer coses amb aquella il·lusió d'aprendre sempre i continuant traient la senyera al balcó i continuar cridant independència.

I el 2014, de tantes il·lusions col·lectives o el 2018 passades ja les lluites, com si ens haguessin estafat el futur i amb menys persones a casa, persones que encara enyorem.

I arribem al 2022, els aneguets, i com dos aneguets el meu germà i jo. Jo posant un 8 al darrere, així, rodonet, sense deixar el 6 amb cua enlaire, tot esperant que el remolí s'estiri i es planti a terra i en pugui fer un altre de rodonetes! I amb poca gent, que ja som a primera fila, quasi, quasi!, però amb aquella ànsia de continuar aprenent i caminant amb el mateix esperit de servei que encara conservo una mica de força i una mica d'humor. Amb aquelles ganes de compartir amb la gent la trajectòria col·lectiva i personal, encara que a la personal i la col·lectiva els quedi tant per compartir.

I recordant. Recordant. Quan la meva mare m'explicava coses de la seva infantesa i la seva joventut, jo pensava que jo no recordaria mai res, que a mi no m'havia passat mai res digne de ser recordat. I guaita, ara de qualsevol record per petit que sigui en faig una història i l'acarono i hi penso com si fos un tresor viscut que no es tornarà a repetir.

He passat el 3 del pare, el 5 dels avis, quasi el 6 dels besavis i potser el 7 dels tiets; no sé si arribaré als 8 del tiet i la mare. Però, aquí on em veieu, de moment, poso un 8 darrere el 6 i... ja anirem fent... amb una mica de cava!

Doncs, au! Fins l'any que ve amb alguna rodoneta més o menys, ja veurem!