dijous, 5 de maig de 2022

La Vall d'Àssua

La Vall d'Àssua és una petita vall, reclosa entre muntanyes, amb pobles també petits arrecerats als vessants de les muntanyes, que semblen mig penjats, amb els seus carreres estrets i costeruts, respirant tranquil·litat. Quan la gent de baix a mar et pregunta on has estat i anomenes els pobles, tots fan cara de sorpresa, tot buscant al  magí la ubicació correcta: Bernui?, Olp? Saurí?, Altron?, Llessui? (ah, això comença a sonar!), Sort!: Ah, sí! Ja!, contesten tot fent cara d'entesos. Sí, la vall està entre els municipis de Sort i Rialp, enfilant-vos una mica pel cantó esquerre. Limita amb la Vall Fosca i el Parc de Sant Maurici i Aigüestortes, noms més coneguts, i la conca del Noguera Pallaresa amb els esports d'aventura per les seves aigües. Al davant, les pistes de Port Ainé i al seu darrere Sant Joan de l'Erm. El punt més alt és el pic de Mainera al que li fan companyia el Montsent de Pallars i el Monterroio, uns cims emblemàtics per la gent de la contrada i que tens sempre a la vista com a sentinelles i defensors de la vall.

Uns dies a Altron us ofereixen una calma que guareix l'estrès, les ferides que tingueu i els problemes de la gent de la plana.

Un paisatge ple de barrancs, bordes i torrents de muntanya amb els que us acabeu familiaritzant: Rellos, Boloduixos, Pamano, Tieso, Rions, el Salto, les bordes de Llessui, els pobles de Llessui, Altron, Sorre, Bernui, Saurí, Caregue, Surp amb la seva església destacable, Rodés i Escàs i més enllà, Olp, Enviny, Pujalt. I llocs solitaris com Castellviny, que sembla un castell amb la seva església coberta d'heura o com Meneurí, amb les runes de l'església sobre d'una roca que sembla que la llanci cap als prats i cap al cel.

Unes caminades i visites pels pobles amb els gossos que us reben i us acompanyen un tram de camí, amb quantitat de ramats d'ovelles —que feia temps que no en veia tants!—, ermites  com la de Sant Salvador d'Olp, esvelta dalt d'un turó, i el Santuari de la Mare de Déu de la Muntanya, prop de Caregue, on heu de fer tres voltes a l'edifici tot mussitant un desig.

He enganxat uns dies de calma, sense la pressió i acumulació que deu haver-hi per la setmana santa o l'estiu; uns dies de feinejar als camps i portar les ovelles a redós dels camps; uns dies de neu encastada encara a les muntanyes del voltant, de sol i núvols que juguen amb el verd novell dels arbres, la verdor dels camps, el florit dels marges dels camins i els corrents d'aigua dels rius i barrancs baixant alegres cap a la plana.

Una estada a Altron, a l'hotel Rock, amb una acollida i unes atencions d'agrair. Una estada plena de natura i d'història que us recomano fermament. Per això, cal que us deixeu un temps per caminar en companyia d'un bon llibre, si pot ser de la Maria Barbal, per reviure els llocs novel·lats i, si podeu, amb el llibre "Catorze generacions d'una casa pairal del Pallars" de Montserrat de Moner, un compendi molt ben treballat sobre una casa (casa Subirà d'Altron), les generacions que hi passaren des dels Julià, els Subirà i els Moner, però, també, un llibre d'història de la pagesia, de la vall i la seva transformació social i econòmica. Un document imprescindible per a conèixer millor les nostres arrels.

També podeu portar altres autors sota el braç, a part de la Maria Barbal amb "Mel i metzines" o "Pedra de Tartera" o "País íntim";  Jaume Cabré i "Les veus del Pamano"; Josep Virós amb "Verd madur" o les obres de Ferran Rella i Josep de Moner.

Podeu caminar per la multitud de senders, pistes i corriols, badar pels camps i prats o al costat del riu, passejar pels carrers dels pobles... i si voleu més gatzara, us arribeu a Sort el temps just de fer un cafè i tornar.

Si encara teniu ganes de voltar més, arribeu-vos fins les pistes de Port-Ainé en temps de no neu, per dir-ho clar, encara que necessitin esquiadors per fer marxar l'economia, i, sobretot, no deixeu d'acostar-vos fins a Romadriu: quatre cases i una esglesiola i la font de l'Escopeta que recorda els republicans que fugien per aquestes terres. Un lloc on tornar per fer caminades o travessa fins a Sant Joan de l'Erm.

Tot un món que demana calma i temps i placidesa i saber mirar i observar. I saber parar. I tenir l'esperança de poder tornar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada