La ginesta
(Ja de petit [...] aquella olor de ginesta em feia olor de Catalunya; què hi fareu?
Era catalanista de la ginesta.
[...]
Ja podeu desar tots els vostres arguments.
Catalunya és Catalunya
perquè fa olor de ginesta)
Floriu, floriu, ginesteres,
dalt dels monts, davant del mar,
enceneu's-e com fogueres
al sagrat de cada llar.
Les fogueres catalanes
ja flamegen dalt del cim:
son les flames sobiranes
d'aquell foc que tots tenim.
Per la costa, a grans esteses,
tot el ginestar fa llum:
les candeles són enceses,
totes flaire i sense fum;
una llum que llença flaire
des dels monts avall del mar,
i de l'aire en fa el nostre aire
que és tan bo de respirar.
En la flor de la ginesta
Catalunya m'ha parlat;
m'ha parlat de la gran festa
de la nostra llibertat.
JOAN MARAGALL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada