dilluns, 9 de maig de 2022

La ginesta altra vegada

 La ginesta



(Ja de petit [...] aquella olor de ginesta em 
feia olor de Catalunya; què hi fareu? 
Era catalanista de la ginesta. [...] 
Ja podeu desar tots els vostres arguments.
Catalunya és Catalunya perquè fa olor de ginesta)


Floriu, floriu, ginesteres,
dalt dels monts, davant del mar,
enceneu's-e com fogueres
al sagrat de cada llar.

Les fogueres catalanes
ja flamegen dalt del cim:
son les flames sobiranes
d'aquell foc que tots tenim.

Per la costa, a grans esteses,
tot el ginestar fa llum:
les candeles són enceses,
totes flaire i sense fum;

una llum que llença flaire
des dels monts avall del mar,
i de l'aire en fa el nostre aire
que és tan bo de respirar.

En la flor  de la ginesta
Catalunya m'ha parlat;
m'ha parlat de la gran festa
                          de la nostra llibertat.

 
 
 
  JOAN MARAGALL  
           
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada