Carenejant la Serralada de Marina

Vinyes verdes vora el mar,
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar. 

Dia assolellat, amb una certa calitja, dia de primavera. Des de la cadena de darrere el Cau de la Conreria hem carenejat per la Serralada de Marina guiats amb molt bon fer pels companys del Centre Excursionista de Badalona als qui regraciem les atencions i les explicacions donades.

Caminada agradable per la pista que ens ha portat fins el Turó dels Nou Pins, allà on no es deia pas Turó de Nou Pins ni hi ha nou pins. Hem divisat pràcticament tota l'estona la costa que va des de Premià de Mar fins a Barcelona passant pel Masnou, Montgat, Badalona i Sant Adrià de Besòs fins que, la nostra vista, ha divisat, també, el Tibidabo, Collserola i un xic de l'aeroport del Prat.

Tot el camí hem estat acompanyats per la verdor i per la brotada de les flors: l'estepa blanca amb les seves corol·les rosades i l'estepa negre amb la blancor dels seus pètals; el bruc amb les flors a vessar; la prematura ginesta, el romaní curull de les seves petites i perfumades tiges florides. Els arbres resplendien amb el seu verd acabat d'estrenar: alzines, roures, pins i garrics en flor i els cirerers d'arboç amb les cireres encara verdes però que ja anuncien el fruit vermellós que ens alegrarà els dies d'estiu. Tot un jardí i, als nostres peus, les ciutats amb el seu tràfec que, des d'aquí dalt, ens sembla molt llunyà.

Un cop passat el Turó de Nou Pins hem carenejat per un corriol lliscadís, en aquest sector de terra erosionada pel sol, les pluges, els caminants i les bicicletes, fins a arribar quasi al punt més baix de la Serralada per tornar enrere i, entre vinyes, pujar la pista que ens ha dut a la torre de guaita del mal anomenat Turó d'en Galceran. De fet, el turó està uns metres més endarrere. Nosaltres l'hem aconseguit i escalat fins al seu mateix cim per veure tota la plana del Vallès, amb Montserrat, la Mola i el Montseny. En aquest dia calitjós ens ha faltat una mica més de transparència sobre el Pirineu.

Hem acabat de donar la volta per la zona obaga del Vallès on la vegetació es fa més espessa, senyal d'humitat i ombra però també d'activitat humana accelerada amb pobles que s'albiren tocant-se tots entre si. El Pere Quart potser ja no veuria els tres pins que fan una serra!

Hem tornat cap al Cau acabant de colrar-nos la pell amb el sol. Els que som de Badalona, us agraïm aquesta sortida!

Vinyes verdes, dolç repòs,
vora la vela que passa;
cap al mar vincleu el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs. 

 Vinyes verdes, soledat
del verd en l'hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soledat.