Mentre els badalonins indultaven una nit a la dimonieta Anastàsia, jo he
tornat a Cal Julià per gaudir de la primavera. Tot el camí estava
tenyit de verd i d'arbres que comencen a brotar i ensenyen les fulles
tendres. Sempre m'agrada arribar a la casa per aquesta època i que em
donin la benvinguda el bé de Déu de lliris blaus que hi tinc; em dóna
alegria i m'emociona.
Ara, està tot florit! Els lliris, el lilà, les
bosses de pastor, els trèvols, la farigola, l'argelaga. D'altres flors
han acabat ja el seu moment: els narcisos i les violetes escampades per
tot el terra. Els lledoners estan brotant, els avets creixen, el fonoll i
el julivert s'escampen, les maduixeres floreixen i les roses ja
despunten. Tot riu! I el Petit m'ha fet companyia amb el seu miolar
demanant menjar.
Tot era solitud; tant sols ha passat el jeep del Cossarell fent la seva ronda habitual i, a la nit, s'encén la llumeta de Cal Pomer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada