La darrera sortida del 2018 la vaig fer a les Fonts de Rellinars. Un itinerari molt complert que combina romànic, vida de pagès i aigua. De dificultat mitjana i, ens uns 4Km, podeu copsar les diferents facetes arqueològiques i naturalístiques que ens ofereix aquest itinerari per terres del Bages, sota la serralada de Montserrat. Cal anar cap a Vacarisses i cap al poble de Rellinars.
L'itinerari comença a l'església parroquial de Sant Pere i Sant Fermí, tot i que us recomano, abans, arribar fins a l'església de Sant Pere i Sant Fermí Vells, passat el poble si hi aneu des de Vacarisses. Per arribar-hi heu d'anar fins al km 16,500 de la carretera de Terrassa a Rellinars, la B-122, i al costat de la Masia de Can Cotis agafeu la pista que en poc minuts us farà arribar a l'església. L'existència d'una capella dedicada a Sant Fermí data del 951; el 1842 queda abandonada al culte i és substituïda per la nova església parroquial de Rellinars. El 1965, el propietari, després de l'esfondrament del sostre i un cop arrencades les pintures romàniques que es cedeixen al Museu de Terrassa, cedeix l'edifici a l'Ajuntament de Terrassa. El 1975 es comencen obres de restauració i consolidació per part de la Junta de Museus de Terrassa; el 1982 es publica al DOGC la declaració de Bé Cultural d'interès Local. 
El 1994 l'Ajuntament de Terrassa cedeix l'edifici a l'Ajuntament de Rellinars per un període de trenta anys; finalment, el 2018, l'Ajuntament de Terrassa cedeix la propietat a l'Ajuntament de Rellinars.
Ja veieu quantes vicissituds passen les restes de patrimoni al llarg dels temps!
És interessant poder llegir les notes històriques sobre l'edifici, que ens permet conèixer un poc més de la nostra història com a país. A mi, que no ho coneixia, em va encantar.
Ens desplacem fins l'església parroquial actual de Sant Pere i Sant Fermí per agafar l'itinerari cap a les Fonts tot passant per la Balma de l'Andaló. Una balma que porta el nom del pagès que conreà els camps del voltant i que pot servir d'aixopluc i féu força servei als rellinasencs durant la Guerra Civil del 36. Tirem una mica enrere fins a la cruïlla del camí de les Fonts amb el Camí de les Cases que coincideix amb el GR5. 
Observem restes de l'antic cultiu de la vinya fins que arribem a les Barraques de les Cases. Trobem molt ben conservada la barraca de la vinya del Masnou, tota ella construïda amb el mètode de la pedra seca; situada en un altiplà cara a Montserrat i envoltada de feixes és una mostra de les construccions típiques que es feien per anar a treballar al camp i a l'hort o la vinya. El seu constructor, el Tonet de Cal Masferrer, encara recorda que ho va fer seguint les instruccions del seu oncle de Cal Pere Vaqué.
En aquest sector, trobem encara algunes barraques conservades i mig restaurades, als límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.
Anem seguint l'itinerari marcat tota l'estona tot i que cal estar amatents amb els senyals que ens van indicant el camí que passa per pinedes i alzinars enmig de mates de romaní florit.
Tot baixant seguint el recorregut dels pals elèctrics arribem a la riera de Rellinars. Un corriol, en aquesta època enfangat per les últimes pluges, creua la riera de Rellinars pels Gorgs dels Banys Susanna i ens porta fins la Font de Carlets; una mica més enllà, seguint la pista, la Font Falsa. Tornem endarrere i tornem a creuar la riera per seguir la pista, indicada, que ens porta ales Fonts de Rellinars. Val la pena aturar-s'hi. Un devessall d'aigua. La riera va plena, les fonts ragen amb tal vigor que inunden el pas dels caminants. Taules i cadires per seure, admirar l'espectacle de l'aigua rajant, fer un mos, sentir el soroll relaxant i fer unes quantes fotografies. Un premi a la constància d'haver seguit caminant!
Descansats, continuem per la pista fins al nostre punt de partida, on hem deixat el cotxe.
Valdrà la pena, en un futur, seguir l'itinerari de la pedra seca que està marcat des d'aquí, exponent de la nostra història, passant per diferents barraques. Però avui ja no ens dona temps: hem de pujar a Montserrat a passar el Nadal!
Un lloc que no coneixia tot i passar-hi ben aprop una pila d'anys! Tants llocs per descobrir ben aprop de casa!
Tened cuidado a los que vais ala riera de rellinsrs en moto, ayer al salir de las 3 bases d la riera de rellinars nos habian cortado el tubo de gasolina i el del ventilador i habia juventud en una de las bases tuvimls que llamar a la grua espeero que el karma haga su efecto a quien lo haya hecho!!!
ResponEliminaEm sap greu. Quan jo hi vaig anar no hi vaig trobar ningú. Suposo que amb la calor deu ser un lloc més concorregut. Estaria bé que tothom respectés els llocs i les persones que ens trobem. Gràcies pel comentari!
Elimina