Ara ve la nit màgica de les herbes i les olors; aroma de ginesta i farigola. La nit dels focs i els espetecs, les fogueres i la rauxa. La nit de sortir a muntanya o banyar-se al mar, ben de nit, sota els estels i la lluna. La nit de la flama del Canigó arribant a tots els Països Catalans i la de les falles pels pobles dels Pirineus. La dels cants i el solstici d'estiu.
I recordem tantes cançons cantades, esguardant la fosca i vivint la nit plenament als pobles i ciutats i a les cases de muntanya. I recordem com quan érem infants buscàvem fusta vella i mobles velles per encendre una gran foguera que fèiem espetegar amb cebetes i trons i llums de colors. La nit de les revetlles de joves, menjant coca i fent dringar les coves de xampany: —Ai, que em mira! Ai, que no em treu a ballar!
I recordem...
Aquesta mata olorosa
de la nit de Sant Joan
llença flaire, silenciosa,
entremig de la bravada
de la nit incendiada
per tants focs que es van alçant.
Entremig dels núvols roigs,
el cel blau i les estrelles;
entremig dels crits de goig,
remoreig de fontanelles,
i entre el baf esbojarrant,
una flaire es va escampant
fresca, suau i candorosa:
les aufàbregues la fan:
són les mates oloroses
de la nit de Sant Joan.
Donzelles enamorades
d'un nuvi esdevenidor,
escabellen les aufàbregues
L'aufàbrega escabellada
és un encenser violent
que llançant la flaire enlaire
augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta,
Sant Joan, obriu la porta
perfumada de Llevant!
l'aufàbrega trobarà
altres aromes germanes
que la nit fan oblidar.
Aquesta mata olorosa
fresca, suau i candorosa:
L'aufàbrega escabellada
Sant Joan, obriu la porta
perfumada de Llevant!
l'aufàbrega trobarà
altres aromes germanes
que la nit fan oblidar.
Sant Joan, obriu la porta
perfumada de Llevant!
l'aufàbrega trobarà
altres aromes germanes
que la nit fan oblidar.
altres aromes germanes
que la nit fan oblidar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada