A la costa sud d’una illa perduda al mig del Mediterrani, s’inicia la tempesta. El bramul de les ones és eixordador; muntanyes d'escuma toquen el cel.
A l'horitzó, els
núvols negrosos s'ajunten amb l'aigua. Llampecs i trons es
confabulen en un 
terrabastall de llum i soroll. La barca es gronxa a
mercè de les onades amb els rems inutilitzats. El pescador s'aboca a
l'aigua. Una cua de peix, com un ventall, apareix a popa; uns cabells
rossos emergeixen per proa. Sent la música del vent, sent la melodia
d’una cançó. De cop, una mà aferra la seva mà, una mirada dolça
l'atrapa i, al mateix moment que ressona el tro, la barca s'enfonsa.
El pescador queda eternament lligat a l'encanteri d’Himeropa; baixa
a les profunditats i es perd.
terrabastall de llum i soroll. La barca es gronxa a
mercè de les onades amb els rems inutilitzats. El pescador s'aboca a
l'aigua. Una cua de peix, com un ventall, apareix a popa; uns cabells
rossos emergeixen per proa. Sent la música del vent, sent la melodia
d’una cançó. De cop, una mà aferra la seva mà, una mirada dolça
l'atrapa i, al mateix moment que ressona el tro, la barca s'enfonsa.
El pescador queda eternament lligat a l'encanteri d’Himeropa; baixa
a les profunditats i es perd.Himeropa
sent la flaire del perfum que li arriba des de la costa. Allà sota
l’aigua la sensibilitat olfactiva es perd i la musicalitat de la
seva veu queda atrapada pel rocam i per les algues que es mouen
compassadament. El silenci ho embolcalla tot. La vida hi és cada cop
més escadussera. El pescador li ha parlat de terra ferma: d’olors
i perfums, de cants i rialles, de menjars exquisits, de vida d'arbres
i 
flors, de pasturatges verds, d’amor i de mort. El pescador
s’enyora de la barca, enyora el tafaneig del port, el moviment i el
tragueig de la taverna. Les llàgrimes que vessa sota el mar es
perden en la immensitat de l’aigua. No només de bellesa i encant
es pot viure, pensà cada matí mentre una llum tènue penetra la
fosca lletosa de les ones.
compassadament. El silenci ho embolcalla tot. La vida hi és cada cop
més escadussera. El pescador li ha parlat de terra ferma: d’olors
i perfums, de cants i rialles, de menjars exquisits, de vida d'arbres
i 
flors, de pasturatges verds, d’amor i de mort. El pescador
s’enyora de la barca, enyora el tafaneig del port, el moviment i el
tragueig de la taverna. Les llàgrimes que vessa sota el mar es
perden en la immensitat de l’aigua. No només de bellesa i encant
es pot viure, pensà cada matí mentre una llum tènue penetra la
fosca lletosa de les ones.Un
moviment els arriba de lluny i es va acostant. Una música sona a
l’exterior, una ombra del defora 
els encalça; una ombra semblant a
la proa d’una barca. Uns pètals cauen al mar, un aroma penetra
dins l’aigua, uns colors, vermells, roses i esgrogueïts llueixen
tot dansant al compàs de les ones. El pescador somriu i es mira
Himeropa com alça el cap i treu la cua lliscosa al defora. En un
moment s’agafen les mans i el batent de les onades els arrossega
cap a la sorra. El sol i la llum els acarona les galtes. Amb la ma
alçada recullen una rosa a punt de desfullar-se i, sortint de
l’aigua, s’afegeixen a una festa que esclata de llum i de colors.
els encalça; una ombra semblant a
la proa d’una barca. Uns pètals cauen al mar, un aroma penetra
dins l’aigua, uns colors, vermells, roses i esgrogueïts llueixen
tot dansant al compàs de les ones. El pescador somriu i es mira
Himeropa com alça el cap i treu la cua lliscosa al defora. En un
moment s’agafen les mans i el batent de les onades els arrossega
cap a la sorra. El sol i la llum els acarona les galtes. Amb la ma
alçada recullen una rosa a punt de desfullar-se i, sortint de
l’aigua, s’afegeixen a una festa que esclata de llum i de colors. És
abril, li diu el pescador a Himeropa.
Visquem-lo
junts, Jordi. Li contesta la sirena.
Preciós
ResponEliminaMoltes gràcies!
Elimina