Tretze.
Són tretze cops de martell a la terra.
La dona es lleva;
Ja ha passat la nit de dolors i gemecs,
D’esgarrifances i suors.
Escalfa el seu cafè
-sempre amb presses-
la feina no espera.
Cases borroses, aire espès,
Sorolls que penetren com...
Tretze cops de martell a la terra
Tretze.
Són tretze crits ofegats a la terra.
El dinar a taula,
La bogada de la setmana,
Els llits de cada dia,
Els crits de sempre.
Els minuts passen
-ni un se'n pot perdre-
l’arròs fred, el peix que es congela,
la taronja mig pelada, el cotxe ja arrenca i...
són tretze crits ofegats a la terra.
Tretze.
Són tretze plors de ràbia a la terra.
La dona..., descansa?
La il·lusió retorna, l’esperança...
S’enceten els temes:
L’agrupament no marxa,
La noia no pesca,
El noi que no parla,
Els pantalons nous, la faldilla blanca,
La família passada,...
I entre històries i la cuina,
El vespre s’esvaeix amb...
Tretze plors de ràbia a la terra
Tretze.
Demà serà un altre dia.
Demà la història comença
Demà la història s’acaba.
(Fins aquí està datat cap a l’any 1975)
Tretze
Són tretze glops de vida en la terra
La dona es desperta,
La llet calenta,
El repòs esperat dia a dia
El desig de saber i de viure:
Les manualitats, les classes, el teatre,
El cinema, els viatges, la lectura,
La caminada, el cant, la música
I l’amistat forjada;
Els ulls oberts, la mirada atenta,
El goig de riure i ...
Tretze glops de vida en la terra
Tretze
Són tretze alenades d’aire en la terra,
El dinar a taula,
El fill que no truca,
Les nétes que vénen,
El cor s’eixample,
Aires nous recomencen, cal fer noves descobertes
I seguir camins...
Tretze
Són tretze dolors que el cos arrossega
aixecar-se lentament cada dia
cada pas, cada moviment
és un cant a la resistència.
Els somnis, els records,
ajuden a passar poc a poc les hores, els dies.
El desig es fon, la calma penetra.
Tretze
Tretze dolors,... el cos els arrossega.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada