Badalona és una ciutat molt propera a Barcelona com tots sabeu.
Existia ja en temps dels ibers i els romans que van fundar Baetulo i ens van deixar les Termes, la casa romana del carrer Lladó i el traçat dels carrers per sota el barri de Dalt la Vila. Podeu donar-vos una volta molt interessant pel Museu Municipal on entre d'altres objectes podreu admirar la Venus de Badalona.
Ciutat de comerciants i d’indústries, que han sofert uns forta davallada, conserva encara algunes característiques que la fan diferent: el barri de cases de pescadors a Baix a Mar, la platja amb algunes barques i la Rambla separades pel constant pas dels trens; els edificis modernistes - casa Pavillard- ; les masies de la serralada costanera i el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra dominant la creu de Montigalà; barris nous creats a rel de les fortes onades d’immigració.
També ha conservat algunes paraules pròpies: el badiu ( pati) que totes les cases tenien amb plantes i safareig; el micaco (nespra) del que per Sant Anastasi n'hem fet un ball per celebrar la cremada del dimoni cada any per l'11 de maig. Sabeu però que és un tornemi. Tot i que no és clara l'ortografia el tornemi és una pasta ensucrada i farcida de crema que tenia el seu origen en una pastissera, desapareguda no fa gaire, del carrer d'en Cueta i que feia, i fa, les delícies de tothom i expliquen que quan la gent un cop se l'havia menjat deia: " Que bona, tornem-hi!. Així li va quedar el nom de Can Tornemi i tornemi també a la pasta que en d'altres llocs anomenen "xuxo"
Si sentiu que algú al costat vostre parla i diu: " he menjat un tornemi i uns micacos sota el micaquer del badiu de casa", sabreu, sens dubte, que es tracta d'un badaloní o d'una badalonina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada