Sant Jaume de Frontanyà

Quants records!. Recordes, Ramon, quan encara no hi havia carretera al poble i la gent pujàvem a peu, amb la motxilla a l'esquena?  Des del pedrís de davant l'església es veia arribar el Miquel amb el matxo i el jeep de Borredà, l'únic cotxe que pujava per la pista forestal. El camí era molt agradable tot passant per boscos, pel molí de Terradellas i pels Oms, fins que s'albirava el poblet, perdut, sota el cingle, esperant acollidor. La Florentina vigilava la font i la Carmeta feia aquells pastissos amb els que el meu germà i jo ens llepàvem els dits. 

Quan arribaves al poble, dominat pel Cingle, tots els ulls estaven posats ens els nous estadants, però t'hi trobaves bé. La seva imponent església romànica, orgull de segles dels santjaumencs, presideix el poble arremolinat al seu voltant. I les caminades! A Sant Jaume vem descobrir la natura que se'ns obria pas a pas: les fonts, els camins, els gorgs, les masies. Encara n'hi havia d'habitades, de masies: Cal Frontanyà, Tubau, Cal Berlinga; però moltes eren ja pastura de les males herbes com Cal Prat, Lloberes,... Paradís de rovellons ja al mes d'agost i cau de la flor de neu. Recordo la seva gent: tu, Ramon, a cal Marxandó, els de Casa Blanca, la Maria Rosa de Cal Cintet, la canalla que venien de Cal Currubí i, per suposat, la Florentina, aquella dona del poble, sàvia de tanta vida viscuda, enemiga de qui li espatllava la font, que netejava el petit cementiri amb cura, un pou d'anècdotes que ens explicava a la plaça. 

Fa pocs anys veu encetar el retrobament de tota la gent amb les trobades de santjaumencs a rel de la celebració del mil·lenari com a poble i fa pocs mesos heu encetat ja el camí cap a la voluntat d'un poble, cap a un futur independent. Des d'aquest bloc, un petit homenatge d'aquella criatura que va passar uns dels millors moments de la seva infància.  Moltes gràcies Sant Jaume i fins la propera trobada.
http://www.santjaumedefrontanya.net/