Ara. Ara sóc aquí. No sé exactament ni perquè ni com ni per qui. Certament és un moment, una pausa. El recull d’una història i la perspectiva d’un futur. Caminar.
Badalona. Ciutat vora el mar. Atrafegada, sorollosa, amb múltiples dificultats, defectes i deficiències, però tanmateix, la meva ciutat o més ben dit el meu poble, generació darrera generació... fins al futur.
Camí. Lloc entre muntanyes, corriol, drecera. Expressió d’una manera de ser que va més enllà de l’afició. Necessitat de marxar, de tenir altres horitzons, de respirar llibertat.
Dona. Un accident? , un estat?, una condició?. Un ésser en el món, una mirada, una acció i un pensament.
Educació i ensenyament. Una dedicació de sempre amb l’objectiu posat en el demà. De ben joveneta que ja volia tenir clar el treball en aquest camp. Però, exactament on he arribat?
Família. Sempre m’ha interessat la seva història. De petita, i ara de gran, escoltava les anècdotes i els detalls amb interès, com un conte. Sabeu que sóc descendent d’un general carlí i d’un mestre de poble, i d’un comerciant que va anar a Mèxic a buscar fortuna, i d’un noi que es va infiltrar en un vaixell des de Palma a Barcelona portant una sivella d’or a la sabata?
Garrics. Petit llogarret de la petita vall de Lavansa. Món tancat i ancestral. Una casa. El començament d’una nova etapa, un nou aprenentatge diari: coses que queden enrera, cúmul de sentiments i emocions viscudes que cal tornar a reestructurar; tot plegat, viure.
Hora darrera hora tota una vida, o potser no només una, varies. Qui pot dir on comença una història i n’acaba una altra. Temps era temps ...començaven els contes; i vivien feliços... acabaven. Acabaven?
Foto: Núria Comas, Roure de Cal Muntada, Lavansa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada